5 propostes de Natura Local per visitar castells

Els castells, aquests testimonis arquitectònics del passat del nostre territori, ens esperen sovint com vells sentinelles al capdamunt de serres, turons, talaies o, ja més endavant, convertits alguns d’ells en palaus residencials,  vigilant les velles masoveries que ens recorden el passat feudal de la nostra història.

Us seleccionem en aquesta entrada al blog de Natura Local alguns itineraris que, sigui com a fita, sigui com a lloc de pas, entre els elements d’interès patrimonial hi trobem castells que, més enllà del seu estat de conservació, alguns millor, altres més deficitari, són tots ells fites del paisatge amb un marcat protagonisme en la història del seu entorn.

Som-hi!

 

 

1. Castellvell, la guaita solsonina

Solsona (Solsonès)

 

Aquest bonic itinerari comença a baix a la plana, ben a prop de la bonica ciutat de Solsona, concretament recorrent el torrent que passa per la Mare de la Font, lloc ombrívol i de bon fer.

 

Ràpidament, però, el camí s’enfila decidit per una roureda fins atènyer la talaia de Castellvell, actualment al terme d’Olius, però no per això un símbol solsoní per excel·lència.

 

L’imponent edifici roman allà, amb les seves vicissituds i transformacions, des de que el comte Sunyer d’Urgell hi va fer posar la primera pedra al remot any 957. Fa més de mil anys!

 

L’enlairat indret mereix una bona visita i un bon descans tot contemplant la seva impol·luta estructura i les vistes des del qual el paisatge en regala.

 

Sens dubte, us en quedarà un bon record.

Enllaç: http://dom.cat/k25

 

 

2. Els cingles i el castell de Taradell

Taradell (Osona)

 

En un racó de la plana de Vic, allà on la planúria es comença a rebregar amb més insistència, trobem les restes d’un intrèpid i vell castell enfilat a dalt els cingles.

 

L’itinerari, abans no hi arriba, fa una mica el ronsa i ens porta primer als estimballs de l’altra banda de la vall del torrent de Mansa, passant per les balmes conegudes com les cuines d’en Rocaguinarda, antic cau de bandolers, i l’Enclusa, el punt més alt de la zona i del terme de Taradell.

 

Aleshores, passat aquest primer bonic tram, tornem a enfilar decidits cap a la punta de la carena veïna per arribar, gairebé per sorpresa, a la proa a on trobarem el castell, on, entre els basaments i els murs que en queden, encara podrem jugar a imaginar-nos la duresa de les seves passades estances, ja que sabem que va servir poc per viure-hi, dedicat plenament a la seva utilitat de guaita i defensa.

 

Passades les principals ràtzies medievals, l’edifici va perdre la seva utilitat bèl·lica quedant mig oblidat per les generacions successives. Actualment, però, unes actuacions de consolidació del que en quedava, ens permet encara imaginar-nos els seus millors moments arquitectònics.

 

Tornarem recorrent la vall de Mansa i el pantà de Taradell. Un bonic i entretingut itinerari.

Enllaç: http://dom.cat/iwr

 

 

 

 

3. La talaia inacabada del Montgrí

Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

 

Aquesta és una proposta doble. Per pujar al castell del Montgrí, talaia empordanesa per excel·lència, “botó de roda de l’Empordà”, amb paraules de Josep Pla, oferim dos itineraris: el que puja directe, des del nucli de Torroella, i un altre que ho fa passant per l’ermita de Santa Caterina, indret que, sens dubte, també val una bona estirada de cames.

 

Escollim el que escollim, la forta pujada que cal fer per arribar-hi no ens la traurà ningú. Cal paciència i perseverança! Però el resultat és dels que es recorden de per vida: l’espectacle visual des d’allà dalt és corprenedor. Tindreu tot l’Empordà als vostres peus!

 

Una ullada a l’interior del castell, d’accés lliure, és prou eloqüent per entendre que el castell no va ser mai acabat del tot, aixecant-ne només els quatre murs que podem veure. L’interior és absolutament buit, talment com si fos un castell de cartró pedra. Quan, a mig fer-se, el comtat de Barcelona va dominar el territori del d’Empúries, l’obra va perdre gran part del seu sentit, quedant abandonada la seva continuïtat. Ja ho veieu, coses de la història…

Enllaç itinerari des de Torroella: http://dom.cat/wjq

Enllaç itinerari per Santa Caterina: http://dom.cat/wjr

 

 

 

 

4. Castells llepats per la Tordera

Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental)

 

A la plana de la Tordera, als peus del majestuós Montseny ferreny, l’agricultura sempre hi ha estat prou prolífica. Sent així, s’entén com aquest territori sempre ha estat prou cobejat per la llei del més fort, la que imperava antany.

 

La defensa del territori requeria grans fortaleses, com les dels castells que us proposem visitar amb aquest itinerari concret.

 

La proposta parteix del vell nucli de Sant Esteve de Palautordera. Passarem per l’indret de Santa Margarida, travessant la xamosa plana, fins a gairebé tocar el primer dels castells d’avui, el de Fluvià, documentat des del 1154 però transformat amb un gran casal residencial més tard. Fins i tot, avui, les instal·lacions alberguen una casa de colònies. Podeu demanar que us hi deixin entrar: potser teniu sort…

 

La cara i la creu: un cop vista la restauració i l’ús permanent, pugem un xic per anar a raure a les runes i a l’oblit del castell de Montclús, l’autèntica talaia defensiva de la zona almenys des del segle XI, dominant l’entrada de la vall de la Tordera. Se’n conserven restes de la muralla, del fossat i de la capella original de Santa Margarida, els murs imponents de l’edifici principal i una poderosa torre cilíndrica.

 

Tornarem xino-xano al nostre punt de partida, una altra vegada pel bell mig de l’agraciada plana torderenca.

Enllaç: http://dom.cat/wjv

 

 

 

 

5. Burriac: la talaia del Maresme

Cabrera de Mar (Maresme)

 

Aquest itinerari, o més aviat l’ascens al castell de Burriac, és, podem dir amb tota seguretat, una de les matinals més clàssiques entre els excursionistes de la part central del Maresme, presidia per la capital mataronina. No obstant, creiem que el seu coneixement i la visió que des d’allà a dalt és té de la comarca del litoral, és prou al·licient per ser proposada a tort i dret.

 

Partirem de l’ermita de Santa Elena d’Agell i de la Torre Ametller, una altra de les icones arquitectòniques del terrer, d’estil noucentista, fins assolir, pel bell mig de la pineda, el coll de Codera. Des d’aquí, ja tenim el castell a tret de pedra. La consolidació de l’estructura llegada als nostres dies és força reeixida. I les vistes, espectaculars!

 

Es té notícia de l’ocupació d’aquest alterós turó almenys des dels ibers, ja que a tocar del castell hi ha els vestigis d’un antic poblat d’aquesta època, però el castell pròpiament dit es comença a alçar almenys al segle X, on ja hi havia una solitària torre de defensa anterior, i intensament transformat al segle XV, encara que conserva les restes d’una cisterna de l’època romana. Queden també restes de la capella de Sant Vicenç.

 

Ja ho veieu, un indret curull de pedres plenes d’història!

Enllaç:  http://dom.cat/wk1

 

 

 

L’equip de Natura Local us desitja molt bona ruta!