Cims i talaies dels itineraris de Natura Local (II)

Després d’una primera entrega, us oferim en aquesta ocasió una segona selecció d’itineraris que trobareu a l’app Natura Local fins dalt de cims i talaies que ens faran fruir de grans panoràmiques del seu entorn proper i més enllà.

Pujar cansa, evidentment. Requereix un esforç, esclar. Però, a més d’exercitar el cos i mantenir-nos en forma, cadascú al seu propi ritme -no cal forçar la màquina-, també hi guanyem la desconnexió i el benestar mental que ens produeixen les grans visions del paisatge. Tot forma part de la mateixa proposta: conèixer millor el patrimoni natural i cultural del nostre país acompanyant-ho amb el guany físic i l’evasió mental i espiritual que ens proporciona el tresc pel medi natural.

Som-hi?

 

1. El Tagamanent: la bona talaia del Congost

Tagamanent (Vallès Oriental)

 

Estirada de cames curta i senzilla per albirar un dels millors panorames de la vall del riu Congost, la plana del Vallès i Osona, els cingles de Bertí i Sant Llorenç del Munt.

 

A part de l’ascens a l’emblemàtic turó, passejarem pels seus voltants, un elevat mosaic de prats de pastura i alzinar. En altres temps, era un bon indret de  conreus que havien portat prosperitat als masos del municipi. Ara són uns esplèndids prats de pastura on podrem observar una bona mostra de plantes de prat de muntanya mitjana i algunes orquídies, quan n’és l’època. Cal anat atents!

 

A dalt hi podrem veure les restes del castell i de l’església del segle X i, en dels vessants del turó, les restes d’una capella adossada a una balma. Al collet de Sant Martí, també hi veurem les restes de l’ermita del segle XI.

 

Ja ho veieu, caminada curta però molt interessant.

Enllaç: http://dom.cat/lqv

 

 

2. El puig de les Cols: l’Ardenya i la vall del Ridaura als nostres peus

Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)

 

Durant el primer tram de l’itinerari, pins pinyers, pinastres i sureres, ens amaguen les vistes i, haurem d’esperar a arribar a l’ermita de Pedralta per pujar a dalt del primer dels miradors. Un cop allà, ja tenim les primeres visuals sobre la costa de Sant Feliu a Palamós, del massís de les Gavarres, amb Santa Cristina d’Aro sota nostre, i de les planes gironines i selvatanes. Vistes que ampliem si anem girant cap a nord-oest.

 

Després de romandre vora l’ermita i de gaudir de la singularitat del bloc de Pedralta (abans amb la pedra cavallera basculant), marxem sense perdre alçada direcció sud-oest cap al puig de les Cols. Els brucs arboris, els cirerers d’arboç i el càdec, són els arbusts dominants que ens aniran barrant el camí als corriols més estrets. Als llocs més oberts el romaní, l’estepa borrera i la sempreviva borda (allà on el sòl és més prim) ens regalen notes de color.

 

La pujada al puig de les Cols (409 m) és bonica i divertida. Cal ajudar-se de les mans per superar alguns graons de pedra. Un cop dalt, les vistes circulars són espectaculars: el Montseny i les Guilleries; el sistema transversal amb el Collsacabra i les serres de Finestres i Rocacorba; el Montnegre; les Gavarres; la plana de la Selva; i el Pirineu Oriental, amb el Canigó com a símbol destacat. Tot plegat una lliçó de geografia a l’aire lliure.

 

Un cim d’una alçada discreta però amb una gran obertura. Ja tardeu!

Enllaç: http://dom.cat/mwu

 

 

3. Sant Miquel, les Gavarres septentrionals

Celrà (Gironès)

 

Amb aquest ascens, us garantim vistes del mar al Pirineu. Es tracta de pujar al turó o castell de Sant Miquel, entre Celrà i Girona, emblemàtic turó d’aquest vessant de les Gavarres.

 

Sortim de Celrà, el primer poble després del congost que el Ter forma després del seu pas llepant Girona, per endinsar-nos ràpidament a les boscúries d’aquestes obagues de les Gavarres. Hi podem veure un compendi de la vegetació representativa del massís: pinedes, suredes, castanyers

 

Anirem pujant, sempre amunt, en un traçat fàcil i amb una fita clara: Sant Miquel. Des del “castell”, de fet una antiga torre de telegrafia, s’hi ha agençat un mirador que ens permetrà gaudir, mentre ens recuperem dels pulmons, d’unes vistes panoràmiques excel·lents abastant des del mar als Pirineus passant per les serralades transversals.

 

Eixampla pulmons i vista!

Enllaç: http://dom.cat/ws2

 

 

 

4. Els miradors sobre l’Ebre: vista, olfacte i silenci

La Granadella (Les Garrigues)

 

Les vistes panoràmiques a la Ribera d’Ebre i tot el muntanyam circumstant des de la plataforma garriguenca són úniques i espectaculars. I sense fer cap ascens llarg i dur. La Granadella ja és d’entrada a unes bones altures, al capdamunt de les anomenades Garrigues Altes.

 

La pujadeta la farem només al principi, fins a assolir la serra dels Jesusets. Aviat, però, començarem a xalar amb els grans horitzons que se’ns obriran a davant dels nostres nassos i ulls: l’Ebre, el Montsant i muntanyes de Prades, la serra de Llaberia, els Ports

 

Un cop assolit el coll Montès sortirem al capdamunt del coster de les Paumeres, a l’indret dels Llangossets i… comença l’espectacle! Preneu seient i contempleu!

 

Preneu-vos-ho en calma, que el paisatge i l’essència del secà se us infiltraran per la vista, l’olfacte, l’oïda… Les vistes, l’olor de les aromàtiques, el silenci…

Enllaç: http://dom.cat/ws8

 

 

 

 

5. Sant Ramon: les millors vistes del Baix Llobregat

Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)

 

Aquest ascensió a l’ermita de Sant Ramon, al capdamunt del puig del Montbaig, és una de les matinals més clàssiques pels baixllobregatins d’aquesta part més litoral de la comarca, pel camí “de tota la vida”. L’ascens, no us enganyarem, requereix el seu petit esforç. Però un cop dalt, evidentment, gaudirem d’espectaculars vistes de la plana fluvial i deltaica del Llobregat, així com dels contraforts septentrionals del massís del Garraf.

 

Vist el complex entramat paisatgístic que des d’aquí podem albirar (l’aparent difícil convivència entre les hortes originals i la moderna taca urbanística, industrial i d’infraestructures vàries), el Centre d’Interpretació del Paisatge que trobarem a l’edifici de l’ermita, ens pot ajudar a entendre el perquè de moltes coses d’aquest paisatge tan intensament antropitzat.

 

Durant tot l’any, és fàcil trobar-se amb el ramat de cabres i el seu pastor que volten per aquestes contrades tot mantenint el sotabosc a ratlla, prevenint així grans incendis forestals.  I si hi aneu a finals d’estiu, podreu gaudir d’un esdeveniment natural anual de primer ordre, ja que des del cim de la muntanya es pot seguir la migració de tornada de rapinyaires cap Àfrica a finals d’estiu. En aquest cas, millor informeu-vos abans.

 

Per baixar, si us ve de gust, i per no repetir el camí de pujada, podreu travessar per l’interior dels bosquets regenerats d’aquest vessant obac del Montbaig i alhora anar identificant elements del patrimoni de la pedra seca.

Enllaç: http://dom.cat/wtb

 

 

 

 

L’equip de Natura Local us desitja molt bona ruta!