Collserola amb Natura Local!

Us presentem 5 itineraris per conèixer alguns racons de la serra de Collserola, un dels principals pulmons de l’àrea metropolitana barcelonina, tant de la banda vallesana, amb Sant Cugat com a municipi representatiu, com de la del Baix Llobregat, amb Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern. Sovint arrosseguem el tòpic que a Collserola poca cosa hi podem trobar que no sigui molta gent i ciutats que l’assetgen per tot arreu… I si us diem que ens hi hem pres un bany solitari en algun petit gorg perdut ja avançada la primavera… O que s’hi estan portant a terme projectes agrícoles molt interessants… Com en tot, Collserola cal conèixer-la!

Som-hi?

 

1. Collserola aèria des de Sant Just

 

Sant Just Desvern (Baix Llobregat)

 

Sortint del mateix nucli històric de Sant Just Desvern, aquest entretingut itinerari ens permet vorejar les capçaleres dels naixements d’aigua que formen la riera de Sant Just, regalant-nos espectaculars vistes sobre el Baix Llobregat i Barcelona.

 

Sortint del mateix rovell de l’ou de l’antic poble de Sant Just, passarem ben aviat arran d’algunes masies com Can Candeler i Can Cortès, que denoten l’antic ambient agrícola d’aquesta vall que ràpidament anirem observant tot enfilant-nos pels seus vessants. Vessants i racons de garriga, pinedes joves, pinedes més madures, alzinars esclarissats, alzinars més espessos, i fins i tot, alguns roures en racons prou ombrívols. La cirereta del pastís: la talaia de la penya del Moro, una torre de guaita medieval des d’on ens podrem regalar una gran panoràmica.

 

 

Enllaç: http://dom.cat/l3n

 

 

 

2. Puig Madrona

 

Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

 

Sortint de ben a prop de Can Monmany, una masia encara ben activa que alberga els horts de l’Ortiga, una interessant iniciativa social d’agricultura ecològica que podeu visitar, es tracta d’una passejada més aviat còmode i fàcil llevat del primer tram de pujada al puig Madrona. Les meravelloses vistes s’allunyen tant com ho permet el dia. La plana del Llobregat, el massís de Collserola, les serres prelitorals, la plana vallesana… Ara l’esforç ja està fet i ens queda gaudir del moment i de la resta de l’itinerari.

 

Baixem a l’ermita de la Mare de Déu de la Salut, una petita joia arquitectònica, i vorejarem la capçalera del torrent de Julià. El paisatge és forestal, la pineda mixta amb sotabosc d’alzinar es combina amb diferents composicions i estructures. En creuar els petits torrents de les obagues, el sotabosc es torna més feréstec i les alzines guanyen protagonisme. Als altres llocs, la pineda de pi blanc i els brucs guanyen la partida. Els roures, de tant en tant, esquitxen tot el conjunt, preferint els llocs més frescals.

 

Enllaç: http://dom.cat/m3c

 

 

 

3. A ponent de Sant Pere Màrtir

 

Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat)

 

Començarem també per la part més difícil: pujar cap al turó i ermita de Sant Pere Màrtir pel solell de la muntanya, una primera part d’aquest itinerari més paisatgística on podrem extasiar-nos amb esplèndides vistes cap al Baix Llobregat i la ciutat de Barcelona.

 

Fet aquest primer esforç, la resta es una plàcida carenejada fins arribar a tocar la vall de Sant Just per tornar a pujar una mica pel vessant del torrent de la Beca, copsant la clara diferència entre la vegetació del solell i la de les obagues, brolles i pinedes a la banda del sol, alzines i roures a les més ombrívoles. A la vall de Sant Just, d’antigues reminiscències agrícoles, passarem a tocar de la font de la Beca, una de les nombroses fonts intermitents de la zona, on si hi anem en èpoques de pluja, potser veurem rajar generosament.

 

Enllaç:  http://dom.cat/le1

 

 

 

4. A Sant Medir pel pantà de Can Borrell

 

Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

 

De Can Borrell us proposem arribar a la popular ermita de Sant Medir, però per camins submergits dins el sotabosc de l’alzinar i envoltats de marfulls, brucs i arboços, atapeïts a les obagues i racons humits, però esclarissats a les carenes i solells.

 

Passarem pel petit pantà de Can Borrell, racó singular, per tot seguit pujar fins a arribar dalt la carena de la serra de la Rabassada, tenint la sensació d’haver trepitjat una de les parts més íntimes del massís.

 

A l’ermita de Sant Medir podrem refer-nos al costat de la font. Seguirem avall per la vall de Gausac gaudint de l’alzina i dels claps de vegetació de ribera. A la tardor i a la primavera, una delícia!

 

Com a última parada, no us deixeu, l’ermita de Sant Adjutori i el forn Ibèric al costat mateix, units per un bonic caminet d’avellaners.

 

Enllaç: http://dom.cat/jv2

 

 

5. Passejada per la vall de Sant Just

 

Sant Just Desvern (Baix Llobregat)

 

És aquesta una agradable passejada pel fondal de la vall de Sant Just, un racó farcit de racons agradables per anar-hi a estirar les cames.

 

És un itinerari no massa llarg, però ben carregat de coses per veure: els antics conreus de secà de l’indret; algunes de les masies encarregades de fer funcionar l’antic entramat agrícola, com Can Carbonell, Can Vilà i Can Fatjó; algunes de les seves fonts, com la de Merlès, del Ferro i de la Beca, que només solen rajar en èpoques de generoses pluges…

 

Tot plegat, la vall oberta i els boscos propers dels vessants, afavoreix una diversitat paisatgística i biològica, amb una gran presència d’avifauna molt interessant: l’àliga marcenca; el xoriguer; l’aligot; abellerols, fent el niu als talussos de vora els torrents; i bitxacs, tallarols, cotxes i puputs als espais vora les masies, en són una part ben exemplar.

 

Us n’oblidareu que a quatre passes hi ha la gran metròpoli…

 

Enllaç:  http://dom.cat/tsb

 

L’equip de Natura Local us desitja molt bona ruta!