Consells bàsics per a la pràctica del senderisme

Us oferim, en aquesta ocasió, un llistat de recomanacions i consells bàsics, és a dir, sense ànims de voler ser exhaustius, per anar a fer senderisme pel medi natural, consideracions de les quals en dependran en gran part la seguretat i confort a l’hora de fer l’activitat.

1) Una primera qüestió primordial és el coneixement del medi i del recorregut que farem. A on anem i quan? Les característiques geogràfiques i climàtiques de la zona seran determinants per a una correcta informació.

 

a) Pel que fa al coneixement previ del medi, recomanem una bona planificació de l’itinerari des de casa abans de portar-lo a terme, sobretot si es preveu llarg. Consulteu en llibres, guies i a través de la xarxa, ressenyes, mapes, experiències i informacions prèvies d’altra gent que l’hagi fet. Actualment, hi ha aplicacions i llocs web especialitzats en aquesta qüestió que ens poden facilitar molt la feina, com és el cas de la plataforma Natura Local.

 

b) Caldrà disposar d’un bon mapa, d’escala el més precisa possible (1:50.000, o millor 1:25.000 o inferiors), on surti tot el recorregut i estar ben informats sobre les característiques tècniques d’aquest: la durada, dificultats en el traçat, desnivell, distància… Actualment, hi ha eines digitals molt ben fetes que ens proporcionen la possibilitat de consultar cartografia a través de l’ordinador, del mòbil o dels aparells GPS, tant d’accés públic i gratuït com de pagament, si volem més precisió, com és el cas, per ser les més representatives, de les eines de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i les de les editorials Alpina i Piolet. No obstant, tot i anar amb el suport d’aquestes noves tecnologies, sempre es recomanable portar també a disposició el mapa en paper tradicional. Mai sabem quan ens poden fallar!

 

Exemple de mapa de l’ICC a escala 1:25.000, apte per a ús excursionista.

 

c) Pel que fa a la distància del recorregut, penseu que no és el mateix fer una distància en pla o en descens que en desnivell ascendent. Cal seguir la norma que, per regla general i en terreny pla, la majoria de les persones adultes solem fer uns 4 quilòmetres per hora de camí, xifra que variarà lleugerament segons els desnivells a superar i la forma física en què ens trobem. En tot cas, millor escolliu itineraris adequats segons el temps disponible, la vostra forma física i la vostra experiència i coneixements, si no voleu que allò que havia de ser una experiència satisfactòria a la natura acabi sent un martiri. Cal tenir en compte que els temps indicats a les ressenyes i fitxes tècniques, sempre és aproximat. Per tant, és recomanable anar amb temps sobrat, sense apurar-ne l’indicat i la distància. Mai se saben els contratemps sobtats que ens poden fer endarrerir significativament el ritme i el temps teòric previsible, ja sigui per cansament, per pèrdua, per aturades i esperes forçades, etc.

 

2) Una segona qüestió a tenir en compte són els efectes del clima predominant de l’indret escollit, sense que ens passi per alt la consideració que la meteorologia pot ser molt canviant a muntanya i que el temps ambiental sempre acaba sent la suma de varis factors. No està de més donar un cop d’ull a la previsió meteorològica hores abans de l’activitat i sospesar les possibilitats d’alta variabilitat i situacions meteorològiques de risc i prendre, si cal, decisions per tal de desestimar o modificar les activitats que voleu fer. No obstant, anem a veure els principals efectes meteorològics adversos que ens poden sorprendre:

 

a) La pluja i el vent, més enllà de la molèstia, sovint significa baixada de la temperatura, provocant un grau de deshidratació més alt. Caldrà, doncs, beure aigua més sovint. Amb vent fort, absteniu-vos preferentment de pujar cims i de travessar o caminar per carenes i arestes.

 

b) Fort aiguat o tempesta amb llamps: hem d’evitar cims, arestes i crestes, és a dir, els punts elevats, i les canals i cursos d’aigua, ja que es poden esdevenir amb poc minuts grans revingudes d’aigua. Un dels elements més perillosos a muntanya en cas de tempesta són els llamps. Per tal d’aïllar-nos bé de la seva possible incidència, cal saber que els llamps se senten atrets pels punts més alts, pels que sobresurten, pels corrents d’aire, pels objectes metàl·lics o conductors de l’electricitat, pels aparells elèctrics i per l’aigua. Per tant, en cas de forta caiguda de llamps, es recomana parar de caminar i, sobretot, no córrer o anar amb bicicleta, especialment per llocs elevats, carenes, arestes… També caldrà allunyar-nos d’arbres aïllats o de qualsevol torre o construcció que sobresurti, i de llacs, basses, rius…, així com d’objectes de metall i de cables. En cas de no tenir un refugi o el cotxe a prop, un bon lloc i una bona manera de protegir-nos dels llamps pot ser al mig de l’espessor d’un bosc i aïllats del terra asseguts sobre la motxilla o d’un tronc. Les coves i cavitats només poden fer-nos d’aixopluc si són prou amples i profundes, ja que si no s’hi acumula l’aire ionitzat, augmentant la probabilitat de descàrrega. No useu paraigües! Penseu amb la utilitat de la capa de pluja o, encara millor, d’un paravent impermeable.

 

c) En cas d’espessa boira, no cal dir que hi ha un alt risc de desorientació i pèrdua. En aquest cas, seguiu sempre el camí més fressat i allunyeu-vos d’indrets exposats com cingleres i terrenys molt irregulars.

 

d) En cas de dia assolellat, cal saber que com més amunt anirem, més incidència tindrem de la radiació solar, sobretot si acabem trepitjant neu. Per tant, cal pensar en protegir cap, ulls i pell del sol, sobretot a la primavera i a l’estiu, amb barret o gorra, ulleres de sol i una bona crema protectora. També cal calcular millor les existències d’aigua, ja que ens caldrà hidratar-nos més sovint. Si a més són dies de forta calor i hi ha sequera generalitzada, més enllà de protegir-vos bé de la radiació solar i de l’augment de la deshidratació, cal parar compte amb el possible risc d’incendi forestal. Informeu-vos del risc d’incendi i, si és alt, extremeu la precaució i eviteu de posar-vos per canals i indrets de sortida lenta i complexa.

 

 

 

3) Una tercera qüestió a tenir en compte és la de l’equipament que farem servir, sempre en consonància i en funció de l’activitat que anem a realitzar. No obstant, més enllà d’activitats més intrèpides, hi ha un mínim equipament recomanat per a sortir a caminar que tot seguit detallem.

 

a) Pel que fa a la vestimenta, us recomanem que seguiu sempre la regla de les tres capes, és a dir, com assolir un bon confort corporal i de moviments amb una adequada protecció del fred, el vent i la pluja amb només tres capes de roba. El confort corporal ideal s’assoleix mantenint el cos sec i calent amb una bona capacitat de transpiració de la suor, de retenció de la calor i d’impermeabilitat, prestacions que ens possibilita la roba que podem trobar avui al mercat. Es recomana dur sempre a disposició les tres capes, encara que ens sembli que farà calor i que ens seran innecessàries. La majoria de les vegades acabaran per no sortir de la motxilla, però el dia que imprevistament calgui fer-ne ús ho agrairem. Quines són les famoses tres capes, doncs?

 

– Una primera capa ajustada al cos, tocant directament a la pell, formada per una samarreta transpirable, feta amb els materials adequats perquè sigui útil per aquesta funció. La típica samarreta de cotó, per exemple, no és gens recomanable. De samarretes transpirables n’hi ha d’hivern, amb efecte tèrmic, de màniga llarga i més gruixudes, i d’estiu, de màniga curta i més lleugeres. Aquesta primera capa ens proporciona la transpiració adequada per mantenint-nos sempre secs, evitant així la sensació de fred i humitat que produeix l’efecte de la suor sobre el nostre cos. En ple estiu i amb altes temperatures, és tot el que durem posat.

 

– Una segona capa serveix per retenir la calor que genera el nostre cos, en cas que sigui necessari, permetent a la vegada la tan preuada transpiració de la que parlàvem. Normalment està formada per un folre polar, tot i que també hi ha les anomenades samarretes o jaquetes tèrmiques que proporcionen el mateix efecte amb molt menys gruix. Com amb tot, hi ha folres polars més gruixuts i de més lleugers, també. Actualment, al mercat podem trobar roba molt tècnica que ens proporciona cada vegada més benestar amb el mínim pes i gruix. Que cadascú triï segons les seves preferències i possibilitats econòmiques, però des d’aquí us podem dir que amb un folre polar normal n’hi ha més que suficient. No són gens recomanables les dessuadores de cotó o els xandalls.

 

– Finalment, hi ha la possibilitat d’una tercera capa, que ens protegeix, si és dóna el cas, del vent, la humitat, la neu i la pluja; és el paravent o la jaqueta tèrmica, amb caputxa, transpirable i impermeable a l’aigua a la vegada. Els típics cangurs i capelines, no són gens recomanables, ja que, al no transpirar, la suor es condensa a l’interior, amb la humitat corporal i el possible refredat que això comporta.

 

b) Per la part de les cames, penseu també en uns bons pantalons de senderisme, també de teixits transpirables i impermeables. N’hi ha d’hivern, de camals llargs i més gruixuts, i d’estiu, de camals llargs o curts però mes lleugers.

 

c) Pel que fa a la protecció dels peus, necessitarem un bons mitjons reforçats i ben ajustats, per tal d’evitar butllofes. Val la pena adquirir mitjons d’especial reforç en els punts clau, sobretot a la part del teló, i fets amb els teixits adequats per tal de mantenir els peus protegits en tot moment. I no creieu que un millor gruix equival a més protecció. Actualment hi ha mitjons al mercat no necessàriament gruixuts molt més adaptables al perfil del peu, més calents i amb teixits menys agressius per a la pell. Tot i així, si ens surten butllofes o encetaments, unes bones tiretes ens poden ajudar a acabar l’itinerari més còmodament.

 

d) El tema del calçat és, segurament, uns dels més variables i discutibles del món del senderisme. En realitat, hi ha tantes possibilitats de calçat com tipus de terreny i condicions ambientals, però també és evident que per molts és difícil poder disposar-ne de tants tipus de diferents, o, fins i tot, és gairebé innecessari. Simplificant una mica, doncs, podríem dir que amb un parell de models ben triats acabarem fent senderisme en bones condicions durant tot l’any i en tot tipus de terreny. Un model de bones botes de canya alta i sola gruixuda, per l’hivern i/o per llocs amb predomini de terrenys pedregosos o irregulars. I un model de canya baixa i sola més lleugera per l’estiu i/o per llocs amb predomini de terrenys més fàcils i llisos. I posats a haver d’escollir entre aquests dues possibilitats, sempre serà millor la primera. Això sí, busqueu sempre la impermeabilitat i les soles amb materials de màxima adherència, ja que, tot i que d’entrada encareixen el producte, ens estalviaran disgustos posteriors (peus mullats en cas de pluja, caigudes en terreny relliscós, etc.). Amb el calçat per estrenar, sempre va bé portar-lo posat a estones dies abans d’emprendre la ruta, ja que així s’aniran adaptant al vostre peu disminuint la possibilitat de fregaments i butllofes. Lligueu-vos fort el calçat abans de començar a caminar.

 

e) També ens pot ser molt útil, a part d’ulleres, barrets o gorres -tant pel sol com pel fred-, i guants, pensar en portar un tapaboques, peça també coneguda com a braga, per tal de protegir el coll i la cara fins al nas en cas de vent i fred. Cal saber que les parts més exposades en cas d’un fred intens són els nas, les mans i els peus, ja que és on arriba menys el reg sanguini. I que pel cap es perd una gran part de la temperatura corporal. Cal protegir especialment, doncs, aquestes parts.

 

 

 

 

4) Un altre aspecte a comentar és el de les eines que ens poden ajudar i facilitar el desenvolupament de la caminada. Anem a veure quines hi ha:

 

a) Per tal que fa a l’orientació, si només anem amb mapa de paper, la brúixola és una eina útil. Gràcies al mapa i la brúixola ens podrem orientar en tot moment malgrat hi hagi boira i o es faci fosc. En principi, gairebé tots els mapes estan orientats cap al nord, és a dir, que la part superior del mapa correspon al nord. Actualment, però, gràcies a les eines que les noves tecnologies dels aparells GPS i dels mòbils intel·ligents ens proporcionen, podem portar mapes digitals i utilitzar aplicacions amb guiatge per GPS incorporat que, sens dubte, ens facilitaran molt el seguiment de l’itinerari, en alguns casos sense necessitat de cobertura de dades d’internet. En aquest sentit, us aconsellem que feu un cop d’ull a l’aplicació gratuïta de la plataforma Natura Local, on trobareu moltes possibilitats d’itineraris autoguiats amb el valor afegit de poder guardar les dades de guiatge de la ruta al dispositiu, de manera que podreu seguir-la sense necessitat de cobertura (cosa amb què ens podem trobar sovint en molts indrets i racons apartats dels grans nuclis de població). A més del recorregut de l’itinerari, l’aplicació també ens localitza i interpreta els principals elements del patrimoni natural i cultural que anirem trobant durant el recorregut.

 

b) També val la pena dur un frontal de llum a la motxilla, ja que ens pot ser útil si se’ns fa fosc o necessitem llum extra en alguna moment de l’itinerari (per entrar a alguna cova, balma obrada, etc.).

 

c) Tot i que no és imprescindible, uns bastons de senderisme ens ajudaran a mantenir l’equilibri i a repartir més el pes de la motxilla. No obstant, són incòmodes si hem de fer trams de grimpada, ja que en aquest cal fer servir les dues mans per anar assegurant el pas.

 

 

Les aplicacions com les de la plataforma Natura Local ens faciliten el seguiment i el coneixement del recorregut.

 

 

5) Hi ha un aspecte interessant en què també cal prestar una mica d’atenció: la ingesta d’aliments i aigua. La constant hidratació és un aspecte cabdal per tal de mitigar l’augment de la fatiga i el bon estat físic durant i després del recorregut. Porteu, doncs, aigua suficient per a tot el recorregut (calculeu com a mínim mig litre d’aigua per cada hora i mitja o dues de recorregut, més si estem al pic de l’estiu). I sempre és millor beure’n pocs glops i més sovint que no beure’n molta de cop i en poques ocasions. Podem reforçar la hidratació amb begudes isotòniques si es preveu un recorregut llarg i amb un desnivell pronunciat, per tal de compensar la pèrdua de sals minerals amb la constant suor. No és aconsellable beure aigua de rierols ni de rius en els que l’aigua hagi transcorregut per l’aire lliure; sí de fonts on l’aigua brolli directament de l’interior de vetes subterrànies i deus, a no ser que s’indiqui explícitament que l’aigua no és potable o no se’n pot assegurar la potabilitat. Pel que fa a l’alimentació, mengeu sempre aliments lleugers, fàcils de pair i que aportin energia addicional al nostre cos, com poden ser els fruits secs, la xocolata, els cereals i la fruita. I sempre és millor menjar poc i sovint que copiosament en un sol àpat al llarg de l’itinerari.

 

6) Ja per acabar, algunes altres coses a tenir en compte:

 

a) Recordeu dur la bateria del mòbil carregada al començar la ruta; mai se sap si caldrà haver-lo de menester força estona en cas de situacions imprevistes. Porteu, si convingués per la llargada del recorregut, bateria de recanvi, sobretot si el fem servir perquè ens guiï.

 

b) Eviteu d’anar sols a caminar. Si és el cas, però, deixeu dit sempre a on aneu, quin recorregut teniu pensat fer i l’hora de tornada prevista.

 

c) Gaudiu i tingueu curiositat per la natura i respecteu-la! Endueu-vos sempre totes les deixalles cap a casa, fins i tot l’orgànica. Aneu en compte, també, amb l’especial protecció de zones vulnerables a l’erosió del sol i de l’ecosistema.

 

d) Si no teniu massa experiència en orientar-vos a la muntanya, no sortiu mai dels camins més fressats.

 

e) No carregueu mai coses supèrflues a la motxilla, el pes creix desmesuradament al llarg del camí.

 

f) Si aneu en grup, no perdeu el contacte visual amb la resta de companys. No abandoneu ni deixeu mai enrere un company de ruta.

 

g) Si aneu en bicicleta, penseu que heu de compartir el camí amb els vianants, que sempre tindran preferència. Circuleu amb precaució i preferentment per camins de carro i pistes amples.

 

h) En cas d’accident, mantingueu la calma. Aviseu el servei d’emergències (112) i doneu la localització de la manera més exacta possible. Seguiu estrictament les seves recomanacions. Si pot ser, no deixeu mai sol l’accidentat i cobriu-lo amb roba d’abric.

 

 

L’equip de Natura Local us desitja bona ruta!