Itineraris de Natura Local per veure el patrimoni de la pedra seca

Una de les constants al llarg i ample del nostre mediterrani país és la pedra seca, tant sigui en forma de senzill mur, marge o aixart, com si es tracta d’una barraca o qualsevol altra construcció amb més entitat.

Fent treball de camp, tot preparant els itineraris, de pedra seca en veiem molta, la majoria de les vegades ben engolida pel bosc en llocs on abans eren sovint migrades feixes de vinyes, oliveres o ametllers ben esglaonats ocupant els vessants dels turons i de les valls. Però sempre fa goig comprovar com hi ha indrets concrets on, pel que sigui, aquesta realitat és més visible i palpable. Us n’hem seleccionat uns exemples d’entre tots els itineraris que trobareu a la plataforma Natura Local on hi podreu veure pedra seca bastant ben conservada en la majoria dels casos. Comproveu-ho vosaltres mateixos. Esperem que en pugueu gaudir!

 

 

1. Barraques de Vallbona d’Anoia

Vallbona d’Anoia (Anoia)

 

El nom de l’itinerari ja ho diu tot: hi veureu barraques, esclar. Però també força murs de pedra seca.

 

Es tracta d’una còmode passejada especialment pensada perquè l’eix en sigui precisament la visita a boniques barraques de pedra seca, ja que se’n poden veure fins a 5, totes elles força ben conservades.

 

El traçat combina la pista forestal amb estrets corriols que ens duran, sovint en petits trajectes d’anada i tornada, a poder admirar la bellesa d’aquestes construccions. La resta, pi blanc i pinyers a dojo i, malauradament, molts antics conreus abandonats, ara ben emboscats.

 

Una bona passejada de capvespre!

Enllaç: http://dom.cat/j40

 

2. Pedra seca a Olesa de Bonesvalls

Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès)

 

El primer poble del Penedès havent pujat la costa de Bruguers, tot passant per Begues, és Olesa de Bonesvalls, una raconada per on, tot i no ser un cul de sac, tampoc s’hi passa massa.

 

Un racó entre l’àrea metropolitana de Barcelona i el Penedès, al bell mig del massís del Garraf i de l’Ordal, on s’hi ha conservat bona part de la pedra seca gràcies a l’empenta de persones que dediquen esforços i temps a fer-ho.

 

Aquest itinerari, tot vorejant el pla de l’Hospital i enfilant-se fins el pla de les Basses, ens permet veure alguns d’aquests elements de pedra seca que s’han pogut salvar dels pas del temps i l’oblit: un forn, un pou, un corral, alguna barraca, marges… Tot escampat per aquí i per allà.

 

I més enllà de seguir l’estricte traçat, sempre podreu fer petites incursions per anar a veure més coses. Tot depèn dependrà del vostre esperit aventurer, ja que pedra seca a Olesa de Bonesvalls, no us l’acabareu!

Enllaç: http://dom.cat/jnl

 

 

3. Itineraris megalítics i de la pedra seca

Roses (Alt Empordà)

 

De fet aquesta proposta és doble en tots els sentits: podreu triar entre dos itineraris i els dos contenen dos temes principals basats en la pedra: elements megalítics i moltíssima pedra seca. Dòlmens, menhirs, camins margenats, barraques… En el bon sentit de la paraula, us n’afartareu!

 

Els dos itineraris comparteixen un primer tram, però mentre el primer es limita a voltar pel pla de la Casa Cremada, el segon s’enfila després cap la capçalera de la Quarentena per anar a veure encara altres elements que trobarem en aquella altra banda.

 

A més d’elements megalítics i pedra seca, un dels altres atractius de dels dos itineraris són les impressionants vistes de tot el golf de Roses i l’Enpordà de les que podrem gaudir.

Enllaç: http://dom.cat/w1i

 

4. Entre barraques de vinya

Begues (Baix Llobregat)

 

En aquest itinerari, tot i que trigarem a veure-les, podrem veure, sobretot, força barraques, moltes d’elles ben restaurades per membres del Centre d’Estudis Beguetans, l’ànima, i els braços i les mans, del que podem veure actualment.

 

L’itinerari passa per dos interessants planes agrícoles de la zona de transició entre el massís del Garraf i l’Ordal, a on es troba Begues, zona amb un apreciat microclima molt preuat per a l’agricultura, cosa que es nota, ja que, a les planes esmentades, aquesta encara perdura bastant plausiblement.

 

Sortim de la plana de Mas Trabal per enfilar-nos breument a traspassar un collet per baixar cap a Puigmoltó i el pla d’en Ferris, autèntic verger de barraques per donar i vendre. La ruta acaba anant a veure el pou de glaç, a la zona de l’obaga de les Tallarises.

Enllaç:  http://dom.cat/jnk

 

5. La Rovelloneda i el barranc del Iaio

Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre)

 

El principal valor d’aquest itinerari és bàsicament el paisatgístic i del secà. I, evidentment, això porta associat ben sovint la pedra seca. Però no per això deixa de sorprendre trobar-se espones de pedra en sec, tal i com en diuen per aquelles Terres de l’Ebre, a indrets i racons ben allunyats i amagats, deixant entreveure l’ansietat que hi havia hagut antany per aprofitar qualsevol raconet que pogués contenir encara que només fos una feixeta per a un sol arbre.

 

Malauradament, la majoria d’aquestes espones han quedat engolides pel bosc, però encara es poden veure clarament a molts llocs. Però també hi podreu veure un ben conservat forn de guix i, encaixada entre les estretors del terreny, alguna barraca.

 

Resumint, gaudireu de la pacient i oblidada obra dels pagesos, guanyant racons i vessants, i d’aquest serè paisatge de la Ribera d’Ebre.

Enllaç: http://dom.cat/w1m

 

 

 

L’equip de Natura Local us desitja molt bona ruta!