L’arbre com a simbolisme

Què hi ha al darrere d’un arbre singular o monumental? Per què s’ha conservat? Quina connexió hi ha entre l’element natural i la persona o comunitat que l’ha conservat?

 

 

En les rutes de Natura Local, poques vegades deixem passar l’oportunitat de crear un punt d’interès o un breu comentari a l’entorn d’un arbre monumental, rar o, senzillament, perquè esdevé una fita remarcable en el camí que estem realitzant. Tot i que, a voltes, vàries d’aquestes característiques coincideixen en un mateix exemplar.

 

En aquests casos, quan es parla d’un exemplar concret d’arbre, o a vegades un petit conjunt, més enllà de les característiques de l’espècie en concret, sovint es posa èmfasi en la seva monumentalitat, raresa en el creixement, referència concreta en el terrer, com a ús o com a fita visual per explicar que quelcom passa en la representació, compartimentació o en l’esdeveniment d’algun fet històric o tradicional en aquell punt o arbre concret. La variabilitat del simbolisme de fet o narratiu i dels usos d’aquests arbres escollits és molta i se’n podrien omplir pàgines i pàgines.

 

Alzina de Can Farriol, a prop de Quart, a les Gavarres. Podeu anar a cercar aquest arbre seguint l’itinerari que trobareu clicant sobre la imatge!

 

Més enllà de la funció o símbol concret, aquests arbres representen una mostra evident d’alguns mecanismes i processos d’antropització dels elements de la natura més enllà del seu aprofitament com a matèries primeres, o, si es vol, en una evident connexió entre el pensament religiós, els usos i costums de la població d’un indret i aquests elements naturals entronitzats per sobre de la resta. Sovint la connexió és, com ja s’ha dit, simbòlica o espiritual, com a símbol reverencial, gairebé com una divinitat de les ancestrals connexions entre els elements evidents del nostre medi natural i les forces sobrenaturals que possibiliten l’existència de tot plegat. En altres ocasions, senzillament hi trobem una funcionalitat pragmàtica, com serien els casos d’arbres de gran port conservats per a fer ombra al bestiar o als mateixos pagesos, o el de les alzines reclamadores que trobem en alguns indrets del nostre país i que servien com a reclam d’ocells per ser capturats mitjançant el recobriment del seu espès brancatge en extracte de vesc amb què els ocells hi quedaven atrapats.

 

En algunes poblacions, el simbolisme atàvic o l’ús ancestral induït a l’arbre, va més enllà de la conservació d’exemplars concrets per les diferents raons ja esmentades, per passar precisament a l’efecte contrari: l’arbre, un per any, és seleccionat, talat, reverenciat i sacrificat, a vegades cremat, esdevenint el portador simbòlic de les bondats de la natura i del cicle natural de l’any. En aquests casos l’arbre és generalment plantat a les places dels pobles on esdevé el protagonista i objecte del ritual que articula el corpus festiu concret de la localitat. De festes amb arbres a Catalunya en tenim una gran variabilitat, a l’hivern, a la primavera o a les portes de l’estiu.

 

 

Suro de la Berruga, a prop del veïnat de Penedes, al peu de les Gavarres. Podeu anar a cercar aquest arbre seguint l’itinerari que trobareu clicant sobre la imatge!

 

La nova consciència respecte el nostre entorn natural ha acabat catalogant per part de les administracions i algunes iniciatives privades a molts d’aquests arbres amb l’atribut de singular o monumental. La seva actual protecció, sovint mig oblidat el simbolisme o la pràctica que els havien salvat de la tala, es justifica en primera instància com el que són en sentit material, és a dir, exemplars extraordinaris dins de la seva espècie o de l’entorn a on estan ubicats. Però val la pena no oblidar que si la majoria d’aquests exemplars d’arbres monumentals o singulars han arribat fins als nostres dies és per alguna raó més enllà de l’atzar. És, ni més ni menys, l’acció humana deliberada, per usos pràctics o per atàviques creences simbòliques, el que ha propiciat el particular salvament d’aquests exemplars concrets. Materialment són patrimoni natural, sí, però són sobretot patrimoni cultural intangible, o immaterial, des del moment que són una “creació” humana. Tot això agafa encara més sentit si tenim en compte que venim d’una intensa tradició d’explotació forestal en el nostre país on quan un arbre era salvat reiteradament de la tala era per motius qui ningú en aquells moments gosava posar en dubte (o sí, però només de pensament). Entendre aquesta connexió és, sens dubte, la pretensió de la tasca recopilatòria de l’Observatori del Paisatge català en posar a disposició de tothom el dossier monogràfic en línia de difusió sobre el tema, entès el paisatge com el compendi del medi amb l’acció i la simbologia humana.

 

En definitiva, que val la pena explicar les raons simbòliques o l’ús ancestral donat a aquests arbres pels quals ens han arribat als nostres dies, destacant la connexió mig perdura que els nostres ancestres tenien amb aquests elements del medi natural. És així com, més enllà de la seva mera presència física en si, entendrem també, ens molts casos, el perquè i el com de la seva existència.

 

Suro de l’Almeda, a prop de Romanyà de la Selva, a les Gavarres

 

Altres enllaços d’interès:

 

Catàleg d’arbres monumentals de Catalunya: http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_de_catalunya/

 

Pàgina de Facebook sobre arbres monumentals: https://www.facebook.com/ArbresMonumentalsISingularsDeCatalunya

 

App Arbres Monumentals de Catalunya: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.dnos.arbres.app&hl=it

 

Recull d’arbres monumentals de Panorama.cat: http://www.panorama.cat/pr/focus/arbres-monumentals/

 

Blog d’en Josep Gordi “Arbres, entre el cel i la terra”, on podem trobar molta informaciço i reflexions a l’entorn dels arbres: http://arbresjosepgordi.blogspot.com.es/