Senderisme i itineraris per la perifèria del massís del Garraf

No cal anar ni lluny ni caminar moltíssim per viure a flor de pell un paisatge que alguns qualifiquen d’oníric i contemplatiu, d’on s’escolen forces tel·lúriques que el fan sentir a un ben relaxat… El massís del Garraf, entre la plana del Penedès, les muntanyes d’Ordal i la costa, té, més enllà de les seves discretes altituds, la regnant austeritat vegetal i la seva pell predominantment rocosa, un territori perifèric més boscós i agrícola, ple de sorpreses patrimonials i racons naturals de gran bellesa.

Va, doncs, comprovem-ho?

 

 

1. Camí al castell Vell d’Olivella

 

Amb aquesta passejada, recorrerem viaranys històrics del terme d’Olivella emprats per pujar al castell, arribar als masos, per anar a la vinya, pasturar els ramats o netejar la roba quan els pous eren baixos. Tot plegat fent un tomb etnològic i paisatgístic per un racó del Garraf.

 

Una primera part, de pujada per estrets camins i corriols, uneix el poble amb els seus orígens mil·lenaris, el castell Vell, i passa prop d’elements tan singulars com l’era de Can Pau, el roure i la bassa del Pou dels Matxos, la barraca del Borregaire, la font del Rector i els seus arboços, l’església romànica de Sant Pere del Castell Vell.

 

En tot el recorregut l’empremta de l’home es fa evident; el terreny afeixat posa de manifest antics conreus de vinya, olivera i cereals.

 

De tant en tant, ens trobarem una petita palmera representativa del Garraf: el margalló. Dalt el castell, el relleu i el paisatge del Garraf es fa evident, en plenitud. D’aquí dalt estant, si teniu sort o paciència, també podrem veure el vol d’un bonic rapinyaire en fràgil estat de conservació: l’àliga cuabarrada.

 

En acabat, voltarem el turó del castell per anar a buscar la riera de Begues per acabar a la plana on les feixes, a prop de can Muntaner i can Duran, abriguen el conreu de la vinya.

 

Enllaç: http://dom.cat/ypx

 

 

2. Entre les barraques de vinya de Begues

 

En aquest itinerari, tot i que trigarem a veure-les, podrem veure, sobretot, força barraques, moltes d’elles ben restaurades per membres del Centre d’Estudis Beguetans, l’ànima, i els braços i les mans, del que podem veure actualment.

 

L’itinerari passa per dos interessants planes agrícoles de la zona de transició entre el massís del Garraf i l’Ordal, a on es troba Begues, zona amb un apreciat microclima molt preuat per a l’agricultura, cosa que es nota, ja que, a les planes esmentades, aquesta encara perdura bastant plausiblement.

 

Sortim de la plana de Mas Trabal per enfilar-nos breument a traspassar el collet per baixar cap a Puigmoltó i el pla d’en Ferris, autèntic verger de barraques per donar i vendre. La ruta acaba anant a veure el pou de glaç, a la zona de l’obaga de les Tallarises.

 

Enllaç:  http://dom.cat/jnk

 

 

3. Pel camí ral i la plana Ponça d’Olesa de Bonesvalls

 

Aquest còmode itinerari per Olesa de Bonesvalls, té dues parts amb personalitat pròpia. La primera, és passar pel camí ral que anava de Barcelona a Vilafranca (possiblement d’origen ibèric o romà), pel costat de masies importants del terme i planes agrícoles. Després anem a buscar uns dels trams més bonics i feréstecs de la riera de Begues que, tot serpentejant entre modestos cingles, travessa la plana Ponça.

 

Pel camí ral, als trams de camí de pedra, es pot apreciar les roderes pel desgast pel pas dels carros. El bosc, que ara ocupa el lloc d’antics camps de conreu, és de pins amb sotabosc de garrics, romaní, càdec i llentiscle. Els càrritxs apareixen a llocs puntuals.

 

En començar a baixar cap a la llera de la riera de Begues, entrem a un sector de protecció natural especial. Som davant l’obaga del Fitó i es fa evident la natura càrstica del terreny amb afloraments de roques, clapers i petits cingles. Als llocs de més difícil accés trobem esquitxos de l’alzinar que abans ocupava aquests territoris.

 

Tornarem cap Olesa de Bonesvalls creuant la riera de Begues en diferents ocasions, per entrar pels plans agrícoles de l’Hospital i visitar aquesta bonica barriada del poble, que es construí al segle XIII al costat del camí ral amb la funció d’acollir vianants i peregrins.

 

Enllaç: http://dom.cat/yq1

 

 

4. De castell a castell des de Castelldefels

 

Aquest itinerari, més exigent, ens porta a visitar l’extrem oriental del massís del Garraf, declarat parc natural l’any 1986 pels seus valors naturals i culturals.

 

Començarem pujant al coll de Santa Maria, on ens farem una idea del recorregut de la ruta. A la dreta, la serra de Can Perers. A la muntanya del fons, el castell d’Eramprunyà, que ens espera. A la nostra esquerra, la vall de Joan amb l’antic abocador del Garraf, actualment restaurat paisatgísticament.

 

Anant cap a la vall de la Sentiu, passarem per torre de la Sentiu, del segle X, on feixes i camps d’ametllers i garrofers s’han quedat aturats. La bassa i els roures de can Dardena, són un racó frescal agradable.

 

Ara, remuntem el torrent de les Canyes per un ombrívol corriol, dins l’alzinar. En els moments de repòs, gaudirem de fantàstiques visuals de la vall amb les masies que hem anat passant. A l’altra banda l’obaga de la serra del Perer i de cara amunt, el perfil més elevat del massís del Garraf. Finalment, arribarem al castell d’Eramprunyà.

 

La tornada, pel fons del torrent de les Comes, de nou amagats dins un alzinar ple d’enfiladisses i heures per terra, descobrirem les pissarres per terra i als marges del camí, que ara, en sortir del torrent, s’envolta de pins, brucs arboris i acolorides estepes, per anar baixant fins a la Sentiu, pel costat de can Llong.

 

En breu, creuant el torrent i després de l’última pujada arribarem al castell de Castelldefels.

 

Enllaç: http://dom.cat/j2l

 

 

5. Voltant la Clota i la Desfeta des de Begues

 

Itinerari per començar gaudint de les grans visuals que marxen de la plana de Begues direcció el massís del Garraf i acabar passejant entre camps i patrimoni arquitectònic rural dins la plana de mas Trabal i la Clota. L’itinerari voreja els puigs de la Clota i la Desfeta amb l’opció d’arribar-nos al castell d’Eramprunyà.

 

Des de prop de cal Vidu, sota l’ombra de roures i alzines, començarem seguint la riera de Begues fins a les vinyes del mas de les Planes, on la vegetació canvia i, més oberta i sense tants arbres, ens permet començar a veure més enllà.  Vorejarem el turó de la Desfeta on anirem veient panoràmiques que van des Sant Llorenç del Munt fins al delta del Llobregat. El castell d’Eramprunyà i Sant Miquel, també ja es deixen veure, sobre els cingles vermells de Bruguers. Si volem, ens hi podrem arribar fàcilment, allargant però un xic l’itinerari.

 

Més endavant, un corriol de pujada ens portarà cap el coll de la Clota per tornar a baixar a la plana de Mas Trabal. En aquest indret veurem algunes barraques de vinya, abundants en aquest sector, tot acompanyat del silenci trencat pels sons de la natura.

 

Travessem la plana i, tot seguit, pujarem el puig de la Clota direcció mas Glaçat. Observareu la diferència entre la vegetació del tram de pujada amb de baixada, tot i ser un bosc de pins a ambdós casos. De pujada, el bosc es troba en un estadi jove, amb sotabosc poc dens de fenassos, romanins i altres arbusts no massa alts. Després, el sotabosc es fa molt present, impenetrable, amb espècies d’alzinar, roures i alzines joves que treuen el cap, les enfiladisses que pugen pels troncs dels arbres… Tot plegat, símptoma de la transformació de pineda a alzinar. La seva orientació nord ajuda molt en aquest procés.

 

Passem pel costat de mas Glaçat, també amagat sota la vegetació que vol recuperar el seu domini i baixarem de nou pel costat de la riera de Begues per tornar al punt d’inici.

 

Enllaç: http://dom.cat/yq6

 

 

 

 

L’equip de Natura Local us desitja molt bona ruta!