Introducció
Un menhir és un senzill monument megalític (del grec, megas, gran; i lithos, pedra), consistent en un gran bloc de pedra allargada i plantada a terra en posició vertical. A Catalunya se les anomena popularment pedra dreta, pedra fita, pedra llarga o "pedra del dimoni". La seva principal funció era marcar límits territorials, o zones dedicades a usos funeraris i de culte als déus.
El que podem veure ara, el menhir d'en Llach, va ser descobert el 1981 per Esteve Fa i Tolsanes. És considerat de morfologia fal·liforme, amb una escotadura i retocs de poliment a les parts superiors. Arriba als 2,20 m d'alçada des de la superfície del sòl, però si hi afegim la part soterrada arribaria als 2,65 m aproximadament.
No ha estat excavat científicament però pel tipus arquitectònic que presenta, els experts dedueixen que podria haver estat construït entre el 4.000 i el 2.500 aC.