Introducció
A Montbui, els efectes de la guerra es van fer evidents fins a l'últim moment, amb més de 200 homes i nois locals obligats a treballar en les obres de fortificació. El Fort del Pi, inicialment una simple torre de vigilància, va veure una segona vida com la torre número 9 de la línia de telegrafia òptica Barcelona-Madrid entre 1840 i 1862.
No obstant això, el fort va guanyar importància militar durant la guerra dels matiners, una revolta carlina exclusivament catalana, i també posteriorment durant la tercera guerra carlina, que es va desencadenar el 1872 i va durar fins al 1876. En el juliol de 1873, els carlins van assaltar Igualada i el Fort del Pi es va convertir en l'últim refugi per a alguns defensors de la ciutat.
L'atac carlí va forçar l'acció de l'exèrcit, que va designar el coronel Pedro Lience Fernández com a nou cap militar del cantó. Aquest va iniciar un projecte de reforçament, que va marcar el veritable començament del Fort del Pi com a element fortificat.