Oliverars de Roses

Flag

Un cultiu ancestral.

La ruta comença a l'entrada de la urbanització del Mas Oliva. El primer tram seguim per la llera de la riera dels Ginjolers en paral·lel al carrer Oslo. Seguint la riera hi podrem veure les jonqueres a l'ombra d'àlbers (Populus alba) i pollancres (Populus nigra). A segona línia, alguna alzina surera (Quercus súber) acompanyada per alocs (Vitex agnus-castus), aladerns (Rhamnus alaternus) i arç blanc (Crataegus monogyna). S'acaben les edificacions, continuem per una pista i ja veurem les primeres soques caragolades de les centenàries oliveres que fa més de dos mil·lenis que es cultiven al nostre país.

La ruta s'enfila lleugerament, les vistes de la vila de Roses i tota la badia queden al descobert. En primer pla un mar grisós d'oliveres i al fons la mediterrània platejada. Planejarem tot seguint un corriol, acompanyats per plantes piròfites, espècies que es veuen afavorides pels incendis, l'estepa negra (Cistus monspeliensis), el bruc boal (Erica arborea), el llentiscle (Pistacia lentiscus), l'espinavessa (Paliurus spina-christi), conviuen amb plantes americanes com l'atzavara (Agave americana) i la figuera de moro (opuntia ficus-indica).

Per aquests corriols tan concorreguts durant el dia per persones i animals de companyia, durant la nit s'hi esmunyen, guineus, senglars, fagines, teixons i altres mamífers. Ocells com els tallarols i les mallerengues, hi viuen tot l'any i d'entre les brolles, és fàcil que ens surti una volada de perdius.

Tornarem a baixar suaument per una pista que passa entremig de camps d'oliveres pulcrament treballats. En els marges de pedra seca s'amaguen tot tipus d'invertebrats i petits rosegadors com els ratolins i les musaranyes. Els xoriguers de dia i els mussols de nit, tenen en aquest entorn un rabost assegurat. Aquestes Oliveres perfectament alineades i calçades, de les varietats argudell i verdal, proporcionaran un oli d'extraordinària qualitat.