Ruta #itinerari# a #municipi# | Senderisme i BTT | NATURALOCAL

Les millors eines per a sortides:
Excursionsenfamília · ItinerarisTrekking
RutesSenderismeBTT · VacancesNatura

Nucli antic de Pierola Vinyes, boscos i Montserrat Riera de Claret. Hostalets de Pierola Hostalets de Pierola

Descobreix un altre municipi:

tornar al mapa principal

Els Hostalets de Pierola

Telèfons d'interès

Llistat de telèfons que et poden interesar si visites Els Hostalets de Pierola

Ajuntament

937 71 21 12

Alberg de Can Roviralta

937 71 28 17

Centre Paleontología CRIP

937 79 71 70

Emergències

112

Cos d'Agents Rurals

93 561 70 00

Hospital Igualada (urgències)

93 807 55 77

Policía Local

93 771 20 49

Hostals al camí Ral

Pierola, com Piera, Masquefa i el Bruc, no pertany des d’un punt de vista físic a la comarca de l’Anoia, aïllada com és del centre de la comarca per la barrera muntanyosa de Roques Blanques (nord del municipi) on es drenen les rieres de Pierola i de Claret; a més el clima i l’economia hi són ben diferents, més característics del Penedès que del centre de l’Anoia.

La situació geogràfica i la composició geològica han marcat la configuració de l’extens terme. Dues rieres grans, la de Pierola i la de Claret, i una munió de torrents petits i xaragalls recullen les aigües que s’escolen de la vessant sud-oriental del turó de la Fembra Morta, erosionant unes terres argiloses i trencadisses, formades per materials sedimentaris, fins a excavar clotades i valls profundes que donen un relleu molt irregular al terme. La riera de Pierola, com el seu nom indica, és la més gran del terme i la concentració en ella de gran nombre d’edificis d’importància pública com l’antiga església parroquial de Sant Pere de Pierola (la qual ja era esmentada documentalment l’any 1060) , el petit nucli de cases amb la casa baronial i la plaça pública, ha fet que durant segles fos el centre neuràlgic del terme. De fet, la riera era antigament la columna vertebral del terme de Pierola, perquè el recorre de cap a peus i hi desemboquen gran quantitat de torrents, entre els quals destaca la segona riera en importància del terme, la de Claret, que n’arreplega les aigües de la part oest. Totes dues plegades, i amb el nom de riera de Magarola al curs baix, desemboquen al Llobregat a l’alçada de Martorell.

Aquest tipus de relleu propicia que gran part del terme sigui ocupat per boscos de pi blanc, alzines a les clotades i per matollar als llocs alterats, terreny, en definitiva, amb poques possibilitats de ser conreat. Les terres de conreu es concentren dalt les carenes, als pendents i, en darrer terme, al fons de les rieres de més amplària, on constitueixen les anomenades “illes”. Sempre, però, es tracta de petites extensions molt irregulars. Tot i això, la principal base econòmica del terme ha estat tradicionalment l’agricultura, essencialment de secà, predominant el conreu de cereals i vinya, sovint associats amb ametllers i oliveres. Les terres de major extensió es troben a l’oest del terme, abocades cap a la plana i el rieral pierencs.

L’actual poble es situa en un terreny més planer i més ben comunicat amb el camí ral afavorí, a partir d’aquesta època, la formació d’un nucli entorn d’uns antics hostals, que ha experimentat al llarg del temps un notable creixement enfront de l’estancament dels altres veïnats escampats pel terme. El nom dels “Hostalets” és documentat des del segle XVI i fa referència als hostals: cases que la història de la vila assenyala com les primeres a exercir d’hostals al peu del camí ral i que donaren origen a l’actual nucli urbà d’Els Hostalets.

Els jaciments paleontològics són de gran importància. Cal destacar els jaciments d’època prehistòrica, lligats a la zona de Can Mata. Ha estat potenciada la investigació paleontològica arran de la construcció del Dipòsit de Residus de Can Mata, fet que va permetre la troballa de diversos fòssils humans prehistòrics de gran rellevància pels estudis de l'evolució humana a escala mundial.

Les Masies esdevenen l’element patrimonial definidor del caràcter del municipi, oferint-nos un conjunt arquitectònic significatiu per la seva diversitat i sobretot per la seva quantitat. Les masies agrícoles disseminades per tot l’antic terme a l’Edat Mitjana van ser l’origen del municipi. A partir del segle XV comencen a repoblar-se les zones agrícoles que havien estat abandonades tant pels cataclismes naturals (les sequeres i la pesta negra) com pels mals usos feudals (la subjecció a la gleva). La institució catalana de l’hereu i dels fadristerns afavoreix la proliferació de masos de pagès i la rehabilitació dels masos rònecs abandonats. Gran part dels masos inventariats són d’origen medieval, tot i que, com la majoria de masies catalanes, van experimentar ampliacions i reformes durant els segles XVII i XVIII, coincidint amb una època d’esplendor agrícola.

Els Hostalets de Pierola gaudeix d’una sèrie d’espais naturals que augmenten considerablement la seva riquesa patrimonial. Destaquem les rieres de Pierola i de Claret , la zona PEIN de Roques Blanques i el sector del Geòtop de la Successió Miocena d’Els Hostalets de Pierola. Tot plegat en un paisatge agro-forestal on les estacions dibuixen patrons de colors i vida diferents, sobre un relleu ondulat i amb fantàstiques vistes de 360º destacant la direcció N-E cap al massís de Montserrat.

Font: Memòria del Catàleg del Patrimoni cultural de la Diputació de BCN.

Us recomanem ampliar la lectura d’Història a la web de l’Ajuntament i als articles de la Revista municipal l’Hostal. (veure enllaços)

Com arribar a Els Hostalets de Pierola Com arribar a Els Hostalets de Pierola
tornar a dalt