De qui són els camins?

Us heu preguntat mai de quin són els camins? Tots els camins tenen propietari? O tots els camins són públics?

Ens agrada anar a caminar. Ens reconforta caminar. Volem caminar! I per fer-ho, evidentment, utilitzem els camins, uns traçats sobre el relleu del nostre terrer que de tan normals que ens semblen, de tan avesats que solem estar de fer-ne ús seguint-ne els seus alts i baixos i les seves raconades, poques vegades ens aturem a pensar de qui són els camins i, per tant, qui hauria de vetllar perquè mantinguin un aspecte agradable i amb qui ens les hauríem de veure en cas de conflicte.

Doncs bé, ara fa poc més de quatre anys, al 2010, en Xavier Campillo i en Rafael López-Monné, grans apassionats i experts a la vegada sobre el tema, varen publicar pràcticament una enciclopèdia sobre el tema, no pel gruix físic del llibre en qüestió, que no és el cas, sinó per la claredat en la qual les explicacions hi són exposades. El títol del llibre ja assenta moltes coses: a la portada del llibre hi destaca “El Llibre dels camins”, ras i curt. Però com aquell qui no vol la cosa, a la portada s’hi afegeix una informació definitiva: “Manual per esvair dubtes, desfer mites i reivindicar drets”. Tota una declaració d’intencions. I el contingut no fa més que reforçar i reblar el clau. Resumint: fem servir els camins, tots, molt sovint, cada dia,…, però sovint no tenim ni idea de la seva tinença i com afecta aquesta al seu ús i manteniment.

Un dels punts clau del llibre és a on es defineix les diferents modalitats de propietat i ús dels camins, segurament uns dels aspectes que més dubtes i males pràctiques degenera el seu desconeixement per part de propietaris i usuaris. Cosa gens fàcil, per cert, ja que una de les conclusions a les que s’arriba és precisament la complexitat a la qual cal enfrontar-se quan obrim la caixa dels trons i ens posem a discutir amb un propietari primmirat si tenim dret o no a passar per aquell camí en concret. O al revés, quan els propietaris sense miraments s’apropien de trams de camins públics privant de la servitud de pas immemorial o establerta fefaent per la llei.

El llibre, a més, fa un repàs a les diferents tipologies de camins (camins històrics, camins moderns, camins de bast, camins ramaders,…); a les competències i obligacions de les administracions públiques en relació als camins; a als inventaris i classificacions; a la funcionalitat dels camins, i, de colofó, una llarga reflexió a l’ús relativament modern que fem dels camins per al nostre lleure, sobretot per a la pràctica del senderisme, a Catalunya.

En definitiva, segurament un dels millors llibres que s’hagi fet mai al nostre país sobre el tema. Una lectura més que recomanable.

 

el_llibre_dels_camins