Els camins ramaders i de transhumància

Molt sovint quan sortim a caminar, a vegades gairebé sense saber-ho, recorrem trams de traçats que, catalogats o no, la tradició immemorial indica que són vells camins ramaders.

Aquests camins, tal com el seu nom genèric indica, eren, i són encara en algunes ocasions, camins utilitzats per fer moure els ramats d’ovelles o de vaques amunt i avall, entre les zones de pastura d’estiu i d’hivern, és a dir, entre les pastures de muntanya i les zones del litoral i prelitoral, respectivament. Sovint, són camins careners, que busquen els traçats més rectes i miren, sempre que és possible, la màxima llunyania amb els sembrats, per tal d’evitar la conflictivitat entre pastors i pagesos. També hi havia, i encara trobem en alguns casos, trams de camins ramaders que, per tal d’aïllar-los de l’entorn agrícola immediat i del pas del ramats, eren flanquejats per marges de pedra seca.

Coneguts també amb les denominacions de carrerada, cabanera o lligallo, segons la tradició i la zona de Catalunya, aquestes vies pecuàries són de caràcter públic, de titularitat autonòmica i, segons la legislació vigent, inalienables, imprescriptibles i inembargables. En realitat, però, i a causa de l’oblit, la deixadesa administrativa i el seu poc ús actual per al pas dels ramats, durant les últimes dècades molts trams i traçats s’han vist afectats per diverses causes o, en el pitjor dels casos, se n’ha perdut el rastre engolits per la vegetació o esborrats literalment del mapa per noves construccions o infraestructures.

No obstant això, sortosament cada vegada som més els que creiem que és interessant reviscolar el traçat i l’ús d’aquesta tipologia de camins i tot el seu patrimoni cultural, material i immaterial, associat. En aquest sentit, doncs, cal celebrar diferents iniciatives arreu del país per tal de posar en valor i reivindicar el coneixement, l’ús i la salvaguarda d’aquest patrimoni públic de gran abast, fent-lo compatible amb altres activitats de lleure, com són el senderisme i les activitats ecoturístiques. Ara no fa massa dies, per exemple, apareixia una bona notícia al blog “Camí ramader del Lluçanès” en què s’explica que s’està recuperant el vell traçat del camí ramader entre la casa de la Palomera i el pla Fener, al municipi de Gombrèn, al Ripollès.

Un altre cas paradigmàtic d’aquesta creixent preocupació per aquest patrimoni concret, de caire més generalista, és el portal web www.transhumancia.cat sorgit del grup de treball que fa uns anys va impulsar la Fundació del Món Rural, segurament la cara més visible del projecte “Els camins ramaders i de la Transhumància a Catalunya”, amb “l’objectiu d’establir una xarxa de contactes amb el territori i plantejar continguts, procediments i metodologies que permetin crear un model de recuperació i inventariat dels camins ramaders a Catalunya”. D’aquí en va sortir un interessant document divulgatiu, un tríptic en forma de resum, un informe més tècnic sobre l’estat de la qüestió, i un interessant mapa actualitzat dels principals eixos dels camins ramaders de Catalunya a escala 1:50.000.

Alguns territoris concrets, conscients que aquest patrimoni els dóna un tret identitari que cal poder posar en valor, també porten una colla d’anys treballant el tema, tant a partir de la iniciativa pública com de la privada, que, sovint, es complementen i acaben treballant colze a colze per a l’assoliment d’uns objectius compartits. És el cas del Lluçanès, amb les iniciatives del Grup de Treball de Transhumància de l’associació Solc i el Consorci del Lluçanès, que van invertir temps i recursos a recuperar i senyalitzar els camins, a més de publicacions  i un mapa dels camins ramaders que passen per la comarca, de gran tradició ramadera. El Lluçanès és un dels territoris pioners en el reconeixement, estudi i preservació d’aquesta tipologia de camins i el seu patrimoni material i immaterial associat. Segurament la seva llarga tradició de pas de la transhumància, fa que sigui un record i una pàtina indentitària latent en el tarannà de la comarca. D’aquí no res, per exemple, es portaran a terme les quartes jornades sobre la transhumància a Santa Eulàlia de Puig-oriol, els propers dies 6 i 7 de juny de 2015.

En definitiva, que s’albiren nous auguris pel futur d’aquests camins. Cal aprofitar aquesta embranzida i donar-hi tot el suport possible. Enhorabona!

Us deixem amb altres enllaços relacionats amb el tema:

Camins ramaders – Generalitat de Catalunya.
Blog Camins Transhumants.
Els camins de transhumància del Lluçanès.
Blog “Lluçanès, terra de transhumància”.
La Ruta Ramadera del Berguedà.
El camí ramader dels Cingles de Bertí.
Llibre “Mil anys pel camí de l’herba”.
Escrit “Camins amb olor de llana”, de Rafael López-Monné.
Article “Els camins ramaders del Vallès Oriental”.
Article “Els lligallos canareus. Camins de transhumància a les terres de l’Ebre”.
– Reportatge “Tres dies de transhumància”: 1a part2a part3a part.

Fotografies cedides per Antoni Llagostera Fernández, del blog “Camí ramader del Lluçanès.