Senderisme

reclamblog
 
reclamblog2
 

Rutes per redescobrir la plana del Vallès

Sovint, veiem la plana del Vallès només com un lloc de pas, caòtic i urbanitzat en excés, lluny de les preferències dels senderistes i amants de les passejades pel medi natural. Des d’aquí, però, havent-lo caminat, volem rompre una llança per un territori que ofereix encara un mosaic agroforestal per oferir i que, des dels seus més conscienciats habitants, se’n reivindica el seu passat, present i futur paisatgístic, natural i cultural.

LLEGIR-NE MÉS

El camí que no duu enlloc

Hi ha camins que duen a indrets concorreguts –potser massa–; camins de sobres coneguts, més aviat amples, de bon fer, que els més mandrosos faran, sempre que puguin, amb vehicle motoritzat. I hi ha camins oblidats; corriols estrets i de mala petja en el millor dels casos, tortuosos, que es perden pel mig del bosc, al capdavall d’una torrentera o et deixen al peu d’un ras de pastura, llocs on l’escàs rastre potser es perd definitivament.

LLEGIR-NE MÉS

M’agrada la tardor

“M’agrada la tardor perquè els arbres es despullen,
m’agrada la tardor, virundeta virondó,
groc, groc, groc; groc, groc, groc,
grogues i seques són les fulles,
groc, groc, groc; groc, groc, groc,
grogues, vermelles i marrons.”

LLEGIR-NE MÉS

L’evasió del caminar

David Le Breton va escriure, no fa massa, un breu assaig anomenat “Elogio del caminar”. Ras i curt, un cop llegit, hom arriba amb contundència a la conclusió que caminar pot arribar a ser un art evasiu: un defugir la modernitat, deixar-la plantada, una drecera al desenfrenat ritme de vida de la nostra quotidianitat. Però, en sabem de practicar aquest art?

foto: Oriol Granyer. Consorci de les Gavarres. Girona
LLEGIR-NE MÉS