Descripció
Al voltant de les runes de l'església romànica del segle XI de Sant Miquel (una sola nau amb absis únic, enderrocada per poder passar el carrer) i sota el turó presidit per l'església de Sant Esteve, es troben les cases del llogaret de Naens.
Pascual Madoz, el 1845 escriu: "S'hi produïa blat, ordi, patates, llegums i llana. Hi havia cacera de perdius, conills, guatlles i llops. A més d'un molí fariner (com a Cérvoles), hi havia pedreres de pedra, calç i guix. 10 veïns (caps de família) i 60 ànimes (habitants) en formaven la població." Com Burguet i Cérvoles, va ser en aquesta època quan es va annexionar a Senterada perquè no tenia prou habitants per ser poble independent.
En aquest bonic safareig, a l'estiu, hi deixen anar alguna truita de riu. El molí havia d'estar a baix el riu Bòssia. Penseu que, si no, el canal per portar l'aigua del riu fins aquí a Naens hauria de començar a la cota de 1000, és a dir, sota els giravolts de la carretera que puja al coll de Perves.