Introducció
L'antic monestir d'Amer constituïa una entitat autònoma i independent de l'exterior, dotada amb tot tipus d'instal·lacions, algunes de les quals es troben en aquesta plaça. És el cas de l’antiga sagristia del monestir, el lloc on es tenia cura de tots els estris i utensilis que s'utilitzaven en l'exercici de les cerimònies i que és avui el Museu Etnològic d’Amer, Can Terme.
Així mateix, en l’extrem sud-oriental de la plaça es troba l’antiga infermeria del monestir i el jardí de convalescència. El càrrec d’infermer i la infermeria s’havien creat al monestir d’Amer el 1252 per ocupar-se dels monjos vells i malalts, als quals la regla de sant Benet permetia una habitació pròpia, roba neta, una higiene adequada i un menjar pertinent per millorar i restablir la salut ràpidament. L’edifici s’ha conservat en bona part, malgrat que alterat. Fins a principis del segle XX encara hi havia una magnífica finestra amb guardapols esculpit amb relleus al·lusius a la mort i a la pesta. La infermeria va desaparèixer, amb el monestir, durant les desamortitzacions i exclaustracions de 1833.
Sota el jardí de convalescència, amb sortida per sota al carrer del darrere, hi havia les cavalleries del monestir.
En aquesta mateixa plaça es troba la placa d’homenatge a la signatura del Compromís Remença. Aquesta placa, efectivament, commemora el fet que el dia 8 de novembre de 1485 el representant del rei Ferran el Catòlic, Iñigo López de Mendoza, va signar el compromís d’arbitratge del rei entre pagesos i senyors feudals. Aquest va ser el pas previ en la resolució de la guerra que agitava el camp català, finalment closa amb la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486). Prèviament, l’any 1335, l’abat d’Amer havia renunciat als mals usos sobre la vila d’Amer. Cal recordar que des de la seva fundació el monestir havia anat incrementant el seu poder feudal sobre la vila. Entre els segles XIII i XIV l’abat del monestir exercia la jurisdicció civil i havia obtingut el privilegi de notaria.