Introducció
Tot just acabem d'entrar al bosc, veiem forces d'aquests arbres amb una consistent coberta de suro i segurament amb l'escorça pelada a la part inferior del tronc. (foto).
Aquest arbre és molt apreciat pel suro; ja que se'n fan taps de vi, per fer panells acústics, etc. Les pelades de suro es fan cada 12 anys i de manera completament manual.
És un arbre que s'assembla força a l'alzina (Quercus ilex) però els podem diferenciar, ja que la Surera presenta suro i fulles menys punxents que l'alzina i unes glans més grosses. És un dels arbres típics del bosc mediterrani i que el trobarem en llocs amb certa humitat i terrenys silícics.
Tot i ser un arbre natural de la regió mediterrània s'ha vist altament afavorit i seleccionat per l'home, ja que l'explotació del suro per a fer taps i altres materials ha portat alts beneficis a les terres de sureres. Se n'han arribat a plantar a molts llocs i també afavorint el seu creixement en detriment d'altres espècies que ocupen el mateix hàbitat.