Introducció
Som a la confluència dels torrents de la Bruixa i de Mas Sunyer. Aquest augment d'humitat es posa de manifest amb els arbres que veieu. Roures i alzines de dimensions considerables. Les alzines, en aquests fondals es feien més grans que les de la serra. Els roures, només apareixen aquí i en algunes obagues. Aquests indrets doncs, afavorien molt la presència de fauna, ja que el menjar és més abundant que en mig d'una pineda. Els aglans són un important recurs tròfic per rosegadors, senglars, picots o tudons.
Ara, en pocs metres endavant trobarem dos exemplars de pi blanc de grans dimensions. Els més grans del recorregut. Són pins que amb els anys, mai s'han tocat, arribant a convertir-se en fites naturals que servien per indicar punts del territori. Us imagineu com seria el bosc de pins per on passem si tots els arbres fossin així de grans? Probablement n'hi hauria poquets i sota seu les alzines cobririen el sotabosc.
Al primer pi, el tort, veiem que fa molts i molts anys es devia tombar i una branca lateral va agafar la funció d'eix principal convertint-se en el nou tronc de l'arbre.