Introducció
La riera de Begues forma una àmplia vall, la plana on s'ubica el poble, però marxant cap a Olesa es va estretint, convertint-se en una torrentera frescal i obaga en haver de passar entre el Montau (567 m), al nord, i els serrals del sud, al parc del Garraf.
Per aquest motiu les condicions d'humitat en aquest tram es fan més evidents i, si sumem que Begues es troba en un altiplà a certa altitud i envoltat de muntanyes, el conjunt fa que les temperatures mínimes siguin més extremes i que l'hivern sigui més acusat. Tot plegat afavoreix la presència de formacions vegetals no massa comunes al Baix Llobregat. El sòl, per viure però, ha de ser calcari.
La boixeda (Buxus sempervirens), on ara ens trobem, n'és un exemple (foto).
Aquest arbust és normal a l'estatge montà (entre 900 i 1600 m), el país de les rouredes. És excepcional trobar-lo a 200 m a Begues convivint amb el margalló (palmera litoral).
L'arbust, de fulla persistent, pot arribar a fer-se un arbret de 5 m d'alçada. La seva fusta dura, densa i homogènia, de to groguenc, és utilitzada per torners i gravadors per a fer estris tant de caràcter artístic com d'ús casolà o popular (culleres, bols, etc.).