Introducció
L’edifici, d’època noucentista, és conegut amb aquest nom, perquè va pertànyer a Teresa Ametller i Cros, filla del fabricant de xocolata Antoni Ametller. Actualment, és un alberg de joventut de la Generalitat de Catalunya.
La construcció, obra de l’arquitecte Lluís Bonet Gari, conserva totes les característiques originals: façanes arrebossades i decorades amb esgrafiats, porxo semicircular, que dóna accés a l’entrada, rodejat per sis columnes amb capitell jònic que sostenen una terrassa descoberta a l’alçada del primer pis.
A la façana oposada, hi ha una altra terrassa coberta damunt d’un porxo amb arcada, a la dovella central hi ha representat, en relleu, un ametller, emblema de la família propietària original.
Cal destacar el banc adossat en un dels murs laterals, enrajolat amb ceràmica de sanefes i motius florals. A la part alta del respatller, hi ha tres dibuixos: un ametller central i una noia amb un cistell de flors i un pagès en els laterals. És possible que el vast jardí de la finca fos projectat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí, reconegut arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor, que va col•laborar en la realització del parc de Montjuïc, entre altres obres importants.
Durant la Guerra Civil la torre va ser domicili de refugiats i, un cop acabat el conflicte armat, la seva propietària va haver de lliurar la finca al govern franquista. Habilitada per a la Sección Femenina de Auxilio Social, va ser administrada per monges fins al 1977. Més tard, fou un orfenat, després va quedar sense activitat durant 4 anys fins que, finalment, va ser adquirida per la Generalitat de Catalunya.