Introducció
Abans de res, no us heu fixat en tot un seguit d'arbusts secs que hi ha vora el camí? Són boixos afectats per la plaga de la papallona del boix (foto). La seva larva (el cuc) s'alimenta de les fulles. Si l'atac no és massa fort es pot recuperar.
El boix (Buxus sempervirens) és un arbust submediterrani de l'estatge muntà, que s'adapta a molts ambients. De fulles persistents, petites i lluents, varia la seva forma per adaptar-se a les més variades condicions de vida. No li fan por ni les gelades ni les calorades de l'estiu. La seva fusta clara i molt dura es fa servir per fer estris de cuina.
La font de la Tosca tradicionalment era una font molt concorreguda per la gent de Gaià, igual com la Font Vidal. L'aigua es treu per un forat en una roca que està gastada de tant passar-hi els càntirs.
Com passava a la font Vidal, trobarem les falgueres capil·leres i unes concrecions calcàries. El nom de la font "Tosca" fa referència aquí el Bages, a una roca porosa formada per precipitació del carbonat de calci sobre algues i plantes -sobretot molses i hepàtiques– sobre les quals l'aigua circula lentament i es pot evaporar (no confondre amb la pedra Tosca d'origen volcànic, que és una altra cosa).
Aquesta també és una de les fonts del terme de Gaià escollides pel poeta Miquel M. Lluch per dedicar-li una de les seves composicions elegíaques:
"Al fons d'una obaga ombrejada i fosca, / enmig de boix grèvol, bruc i galzeran, / s'amaga poruga als ulls del vianant, / dins d'un toll fresquívol, la font de la Tosca." (...)
font: Patrimonicultural.dibat.cat
