Introducció
"La seva història, marcada pels conflictes bèl·lics, està plena de destruccions i reconstruccions, però, malgrat tot, ha conservat fins avui la seva estructura i l'impressionant aspecte de fortalesa.
Fundat a la segona meitat del segle X, formava part d'una densa xarxa de castells que marcaven la frontera entre el comtat de Barcelona i l'Al-Andalus, amb la funció de protegir i organitzar el territori.
El castell va ser encomanat al llinatge de Claramunt, que en van ostentar el domini fins al segle XI. Posteriorment, es va integrar en els dominis de la casa de Cardona, que el van convertir en el centre administratiu del domini senyorial dels Cardona-Medinaceli sobre les terres de la conca d'Òdena, a excepció d'Igualada. Claramunt, juntament amb altres castells propers, va romandre sota la jurisdicció d'aquest llinatge fins a l'extinció dels senyorius.
Testimoni de múltiples guerres, la fortalesa ha estat enderrocada i reconstruïda en diverses ocasions des que, el 1463, durant la guerra entre Joan II i la Diputació del General, va quedar malmesa per primera vegada. Després de la guerra, Joan Ramon Folc III de Cardona va ordenar la reconstrucció del castell, que es va perllongar fins al segle XVI. Però el 1714, arran de la guerra de Successió, el castell va ser enderrocat parcialment i va quedar deshabitat per sempre més.
La fortalesa conserva l'estructura clàssica d'un castell del segle XII, dividit en dos recintes que separen la part residencial, amb la sala i la torre de l'homenatge, i el recinte jussà, on s'aplegaven els serveis necessaris per al manteniment del castell, que avui presenta l'aspecte d'un gran pati envoltat de muralles."
Font: https://patrimoni.gencat.cat/ca/monuments/monuments/castell-de-claramunt