Introducció
El bosc més estès de la cara interior del Montnegre és la sureda. Fa estona que caminem per aquest bosc esclarissat, de capçades poc denses i de fulla persistent. És possible que trobeu rodals o zones on fa poc que s'ha fet la pela del suro, de manera que els troncs dels arbres seran d'un color vermellós. La pell d'aquestes suredes, però, anirà creixent en gruix fins que passats uns nou anys, quan arribi l'estiu, es tornarà a retirar. Les pannes o planxes de suro, un cop extretes de l'arbre, es manipulen per tal d'aconseguir tenir el material a punt per obtenir-ne els taps de suro.
Hem de tenir en compte que aquests boscos eren força transitats perquè s'hi feien moltes activitats econòmiques: l'explotació de carbonet, la pela del suro, la tala d'arbusts per als forns, etc. Totes aquestes accions provocaren una alteració de la vegetació, de manera que afavorí el creixement d'arbusts com el bruc arbori o el cirerer de l'arboç.