Introducció
Hola, heu arribat a l'entrada de la Vall d'Horta. Quin mas més gran aquest de La Roca, oi?
Com molt altres, tenia el seu propi forn. Es va utilitzar com a forn de bòvila per coure i fabricar les rajoles i teules necessàries per a la construcció i manteniment de la pròpia masia i edificis propers.
Antigament, els rajolers tenien la terra per fer les peces apilonada al mig d'una plaça i amb l'aigua que obtenien del pou o de la bassa, en feien una barreja. Tot seguit, el fang que s'aconseguia es retirava i es dipositava en diferents motlles per obtenir diverses peces de fang: rajols, teules, etc. Es deixaven assecar al sol sota una fina capa de sorra que impedia que s'enganxessin o s'embrutissin i, quan l'obra ja era seca, es dipositava a l'interior de la rajoleria, sobre la graella, per la portella lateral que podeu veure (part alta, avui força malmesa), i quan ja estava tot a punt s'encenia la foganya que s'havia d'alimentar constantment. (Davant teniu les dues boques)
La col·locació del material a coure d'amunt la graella era molt important. Rajols, teules, ceràmiques es disposaven de manera que afavorissin la circulació de l'escalfor per assegurar una bona cuita. La part superior es tapava completament i practicant petits orificis, es creaven punts de sortida de l'aire i així dirigir la cuita interior. Quan aquesta coberta agafava un determinat color, provocat per l'escalfor interior, volia dir que les peces ja estaven cuites. Durava de 4-5 dies.
A la façana del davant veieu la boca de la foganya per alimentar el forn. Les feixines de càdec i garric eren un bon combustible i provenien de la desbrossada dels boscos de la propietat.
L'època ideal per a les fornades era entre els mesos de març i octubre, per tant, es deixaven de banda els mesos d'hivern durant els quals es recollia la llenya i es condicionava la rajoleria per a la temporada del bon temps.