Introducció
Estem a la mateixa llera del torrent del Abaus, un curs d’aigua minso però pràcticament permanent, amb un entorn relativament alterat antròpicament. I podem observar una comunitat vegetal molt típica d’indrets humits i molt nitrogenats i poc o molt alterats per l’activitat humana: l’ortiga. De fet, aquí en aquest punt constitueix una ortigosa, és a dir, un indret concret on hi predomina clarament aquesta espècie. Tot sabem que l’ortiga té mala fama, ja que el seu contacte produeix la coneguda urticària a la pell. La veritat, però, és que és una planta amb unes propietats medicinals i gastronòmiques que, tot i que se n’ha perdut la mena, són digne de menció. Cal saber que un cop bullides perden les punxes irritants. Algú s’anima a collir i menjar ortigues? Se’n poden fer sopes, cremes, fregides amb mel, arrebossades,...