Introducció
En aquest indret la pedra calcària i la llenya d'alzina permeten l'obtenció de calç.
D'un forn, se’n diferenciaven almenys tres parts: la boca, per mantenir viu el foc amb feixines de llenya, l’espai de combustió i l’espai de la cuita, on es col·locava la pedra que calia coure.
La cuita de la pedra calcària durava uns quatre dies de manera interrompuda mantenint dia i nit el foc ben viu. En acabar, es deixava refredar un parell de dies abans d'enrunar la porta. Els terrossos de pedra s'esmicolaven per obtenir la calç viva, posteriorment es barrejava amb aigua per obtenir la calç apagada que era la que es feia servir.
La calç era utilitzada sobretot per a la construcció, ja que amb ella s’arrebossaven les façanes i s’impermeabilitzaven cisternes i safaretjos, entre altres aplicacions, i també valia per desinfectar i ensulfatar.
Els forns eren construïts ben a la vora d’un camí, permetent un còmode accés i la ràpida distribució de la calç.