Margues i molins

Flag

Petites carenes i rieres

Sortim de Taradell seguint el camí ral que va de Vic a Tona. Aquest camí havia servit des de temps immemorials a pagesos i traginers abans que existissin les noves vies de trànsit que coneixem actualment. Deixem els carrers asfaltats i passem pel Pujaló un espai ombrejat per una pineda amb uns pins pinyoners ja vells i molt alts.

El camí, ara de carro, coincideix amb el traçat del PR C-42. Passa per entremig de camps de conreu, que en altre temps, havien estat vinyes. La viticultura i la producció vinícola, en èpoques anteriors, tenien una extensió i consum més important que ara. L’aigua, transmissora de malalties, tenia mala reputació com a beguda hidratant, i el vi en substituïa la seva funció.

Ens endinsarem per una pineda esquitxada de roures i alguna alzina. Continuarem cap a l’obaga, on ara els roures són els protagonistes. Aquesta roureda, encara que jove, té un caràcter consolidat. Acull un estrat arbustiu important, amb boixos carregats de líquens grisos, que junt amb algunes heures i lianes, donen a l’espai un ambient fresc i salvatge.

Tot baixant pel corriol, el bosc es va esclarissant fins a passar entre uns “terresos”. Margues erosionades de color gris quasi blau, on es forma una vegetació escadussera i de petites dimensions. El pi blanc i el boix, són dues espècies llenyoses que aconsegueixen créixer en aquest terreny poc estable.

El camí ens enfilarà fins dalt d’una serreta, on tot carenejant per entre margues despullades, arribarem a un mirador natural. En aquest punt la vista és espectacular, la plana de Vic als nostres peus, els Pirineus, el Sistema Transversal i el Montseny com a taló de fons. Després d’aquest bany d’immensitat, davallem seguint la carena.

A la vall tornem a trobar els conreus, aquesta vegada acompanyats de la Masia del Bellpuig, una bonica masia on practiquen agricultura ecològica. Pugem pel serrat dels Caus, fins a arribar a La Madriguera una altra masia on podem veure un espai curosament enjardinat.

El camí, ara planeja fins a trobar la Riera de Taradell, amb una petita però interessant mostra de vegetació de ribera i, una mica més enllà, el molí dels Capellans, un molí restaurat com a habitatge. Riera amunt arribem a un altre molí abandonat i en ruïnes, el Molí de Més Aprop (1742), on podrem contemplar el sistema de rescloses que controlaven l’aigua del molí.

En el tram final abans d’arribar al poble, podrem veure la gran nau de la indústria tèxtil el Tint, que va funcionar des dels anys vint fins als vuitanta del segle passat. Acabarem l’itinerari a la plaça de l’església de Sant Genís coronada amb un campanar romànic del segle XI.