Introducció
A les parts més costerudes, inaccessibles, les alzines encara fan acte de presència. Són alzines petites, resultat de la forta pressió que van patir temps enrere. Actualment, van fent-se fortes i si no hi hagués cap altra incendi, de mica en mica podrien anar guanyant el terreny que ara és ocupat per la pineda.
A sota nostre veurem la casa en Can Còdol i al seu darrere, al fons, la simbòlica imatge del "Paller de Tot l'Any", típica formació que adopten les nombroses «agulles» que es generen en quedar aïllades de les cingleres grans blocs de conglomerat.
Un arbust que podeu trobar, no massa abundant és el cirerer de pastor o arboç (foto). És arbre amb flor de distribució típicament mediterrània. Tot i semblar un arbust, és un veritable arbre que pot arribar a assolir els 10 metres d'alçada; ara bé, no sol superar els 5 metres d'alçària.
L'escorça dels troncs vells és rogenca o bruna i es desprèn a tires. Floreix a l'hivern o a finals de tardor; al mateix moment que comencen a madurar els fruits de l'any anterior.
Aquest arbre ha estat molt aprofitat per la seva escorça i les seves fulles riques en tanins, que servien per adobar les pells. Del fruit cal destacar-ne que conté gran quantitat de sucres que, quan estan molt madurs fermenten, donant lloc així a alcohol. Per tant, no convé menjar moltes cireres d'arboç si voleu estalviar-vos mal de cap i un cert mareig.