Introducció
Com dèiem el suro no està sol. Un altre bosc propi dels solells, és alzinar (Quecus ilex).Aquest és de característiques mitjanes entre el magre alzinar de muntanya de clima continental i l'ufanós alzinar litoral de clima mediterrani humit.
Les alzines han estat aprofitades per obtenir llenya i sobretot carbó. Per això, en veureu moltes que tenen diversos troncs.
Normalment es tallava el tronc principal i s'obligava a rebrotar diferents troncs secundaris que s'anaven tallant alternadament, quan tenien una mida d'uns 10 cm de diàmetre, per obtenir-ne carbó. Es feia una pila, amb els troncs estratègicament col·locats, que posteriorment es colgava de terra. Per uns orificis s'encenia i evitant que el foc fos viu, tapant amb terra per ofegar-lo, s'anava afavorint una combustió lenta que acabaria donant carbó al cap d'uns dies. Es feia a llocs estratègics, dins el bosc, anomenats places carboneres. D'aquí es baixava amb matxos i portadores fins al poble.
Les Gavarres, que tenim tan a prop, era un dels principals productors tant de carbó com de suro.
Veieu que aquí hi ha menys llum i el sotabosc és més pobre que abans amb els suros. Trobem falzia negre (falguera típica d'alzinar), el galzarà (de bonics fruits vermells) i l'heura.