Introducció
Hem creuat l'estret de les Rocasses entre la muntanya de Sant Antoni i la Serra Cavallera a l'altra banda del riu. Els afloraments de roques són d'origen volcànic i es diuen dacites.
Aquests forts pendents, difícils de conrear resten forestats amb la seva vegetació original: la roureda.
Podeu veure com a altres llocs amb pendents més suaus i, no cal dir, a les planes, la roureda ha desaparegut deixant pas a pastures, conreus de farratge o boscos de pi roig.
El roure martinenc, amb algun roure de fulla gran, és l'arbre dominant, però s'acompanya de claps d'aurons, trèmols i cirerers que, quan arriba la tardor, destaquen sobre l'ocre dels roures amb colors ataronjats i vermellosos, creant un bonic paisatge cromàtic.
A les clarianes, l'arç blanc (arbret de la família de les rosàcies, flors amb 5 pètals) floreix a inicis de primavera quan la resta d'arbres encera no tenen fulles (foto).
El sanguinyol és un altre dels arbusts abundants als llocs més frescals de la roureda i a la tardor les seves fulles prenen coloracions morades.