Introducció
Joan Ma. Guasch. Déu ens doni Camprodon
El senyor Guasch (Barcelona 1878-1961) era un dels propietaris de la casa que hi ha al final del passeig Maristany. La família tenia una fàbrica de mocadors de gran qualitat i estiuejaven al poble. Era poeta i va ser el creador d’un dels primers eslògans promocionals del poble:
«Déu me dongui Camprodon,
que és la flor de la muntanya.»
La seva poesia veu de la font d’influència de Joan Maragall. Va practicar un tracte íntim amb la natura, amb una gran familiaritat amb els temes de muntanya. Va destacar en l'espiritual finor de la forma, gràcil i desimbolta.
Mentre Maragall s’inspirava a la font de Sant Patllari, Guasch ho feia una mica més avall, en el recolliment de la Font del Vern:
«Racó tranquil, racó guarnit de molsa,
racó dels arbres vells, mig desmaiats,
la font que hi neix té una naixença dolça,
no té el dolor dels naixements forçats.
(...)»
Joan Ma. Guasch, Pirinenques.
Barcelona. Editorial Estel, 1939.
