Introducció
En aquest forn s’aprecia perfectament la banqueta circular interior on recolzava la volta de pedra que es construïa per fer de foganya. El forn s’omplia primer amb les pedres de més mida i s’acabava d’omplir disminuint gradualment la mida de la pedra.
La pedra de calç s'acostuma a coure a una temperatura de 1.000 °C a 1.200 °C, que transforma el carbonat càlcic (CaCO3) en òxid càlcic (CaO), el que popularment s’anomena calç viva. En combinar-la amb aigua, s'hidrata (o sigui, es transforma en hidròxid de calci (Ca(OH)2) i desprèn calor. La calç hidratada (calç apagada), exposada a l'aire, es carbonata, o sigui, es combina amb el diòxid de carboni (CO2) per tornar a formar carbonat de calci.
La calç, de color blanc, era un aglomerant molt utilitzat com a base de mescles, per a emblanquinar i com a aglutinant de pigments i pintures.