Introducció
Travessem La Roureda. Aquest bosc de roures martinencs, arbres de fulla caduca, és força singular en un entorn on predominen els boscos mediterranis sempre verds. La roureda se situa damunt d’un turó força pedregós, no apte pel conreu. El port ample de les capçades dels roures, ens fa imaginar que en el passat devia ser una devesa pasturada amb arbres espaiats i sotabosc ben net, que donava ombra i aliment al bestiar. La pèrdua d’aquest ús fa que altres arbres i l’estrat arbustiu s’hi hagin desenvolupat amb força.
Si ens hi fixem, a les branques del roures és fàcil veure-hi unes boles. No son els fruits de l’arbre si no la resposta d’aquest a l’atac d’un paràsit: una vespeta anomenada científicament Andricus quercustozae. D’aquestes tumoracions antigament se n’extreien tints.