Introducció
Corylus avellana
Ens apropem al curs del Freser i a banda i banda del camí podem observar uns petits arbres que no presenten un tronc definit, sinó que consten de multitud de peus (foto): es tracta d'avellaners.
Els avellaners creixen als vessants, als fons de valls fluvials i barrancs, a llocs ombrívols i frescos, associats freqüentment a fagedes i rouredes.
El seu fruit s'aprofita en rebosteria, per a xocolates i com a fruit sec. Trobem en el seu oli interessants aplicacions per a l'alimentació i per a la indústria de pintures i lubricants. Les seves branques llargues i flexibles es fan servir per a la confecció de cistells, i les més gruixudes per als cèrcols dels barrils. En medicina s'han utilitzat l'escorça i les fulles com a astringent, per detenir les diarrees, les hemorràgies i per augmentar la tensió sanguínia.
Tot seguit creuarem el riu pel pont de Ribes. Són unes aigues netes i fredes favorables pel Tritó Pirinenc (foto). Aques amfibi de la familia de les salamandres es troba seriosament amenaçat per la pèrdua de lloc on viure (hàbitat). A Catalunya, fora dels Pirineus, en trobem a les Guilleries i al Montsec. Se'l troba sobretot en aigües netes, no excessivament corrents i no massa fondes, tot i que és capaç d'adaptar-se a basses, torrents, rierols, llacs i fins i tot abeuradors de bestiar. En general prefereix localitzacions obagues en cotes baixes i més assolellades a més alçada. És bastant aquàtic, però fora del període reproductor se'l pot trobar també fora de l'aigua. Es desplaça més caminant pel fons que nedant (Font: Viquipèdia)
foto: By DAGOR53 - Treball propi, CC
