Introducció
Ribes-can Paloca-can Possons-Ribes
Aquesta és la setena ruta de les 11 existents. Totes elles surten dels pobles de la vall de Ribes (Queralbs, Pardines, Toses, Ribes de Freser i Planoles). La majoria son rutes circulars com aquesta i de dificultat variable. És una proposta de senderisme per la vall de Ribes, amanida amb la descoberta del patrimoni miner que, de ben segur, va forjar el desenvolupament dels pobles i la gent d'aquestes valls.
Et recomanem l'App de Natura Local per fer aquesta ruta guiada i interpretada. Descarrega-te-la gratis aquí:
Apple store Google Play-
TipologíaCircular horari
-
DificultatMitjana
-
Durada2 hores 45 minuts
-
Pendent730.00 meters
-
Distància7.00 km
-
TemaGeologiaPaisatgístic
-
ActivitatA peu
-
Valoració
Gràfic de pendents
Descripció
De flors efímeres i roques fèrriques
Proposem un itinerari de mig matí. Tot i no ser llarg, trobarem dos fortes pujades que haurem d'emprendre amb calma.
Sortim de Ribes de Freser pel carrer Cerdanya en direcció a l'oratori de Sant Cristòfol i continuem per un sender local que condueix al collet Segura.
Guanyem alçada ràpidament i, un cop al collet, ja podem gaudir de les fantàstiques vistes sobre Pardines i collada Verda, també sobre Ribes i el Taga, al darrere.
Ara, entre prats pasturats anem baixant direcció Roques Blanques. A la primavera la floració dels marges del camí és espectacular. Viperines, boques de conill, etc. es barregen en una simfonia cromàtica.
El camí passa entre prats. Els freixes de fulla petita dominen la vegetació arbòria, avellaners, bedolls i algun roure fan d'acompanyants. Els boixos per sota. En un tram humit, sobre el fang, hi trobem les petjades d'un petit ungulat: el cabirol.
Vistes a Roques Blanques i la vall del Freser. Agafem un corriol força dret, de pujada cap a can Paloca. Travessem una freixeda i enllacem amb el camí miner procedent de can Paloca. Un desviament a l'esquerra ens porta a Ventolà. Nosaltres seguim a la dreta, ara de tornada. A can Paloca (enrunat) veiem el poble de Campelles, a l'altra banda de la vall. A la pica de la font neden estadis juvenils de salamandres.
Ben aviat arribem a la mina de can Paloca. Explotacions iniciades als segles XVI i XVII. Només a quatre de les vint-i-sis se n'obtenia òxids de ferro. A les fargues de Planoles, Ventolà i Campdevànol s'hi portava aquest material per a fer eines del camp. A la resta hi trobaven arsènic i or.
De tornada, i sortint d'un bosquet de pi roig, ens desviem abans d'arribar al collet de Segura per anar a visitar les mines de Can Possons, explotació fèrrica iniciada al 1904 per a ús local.
De nou, Pardines i la collada Verda apareixen a la nostra visual dins la vall del Segadell, abans de girar cua i tornar a Ribes pel camí per on hem pujat. Ara, de cara, trobem el granòfir de la muntanya de Sant Antoni, roca volcànica única en aquesta vall.
Consells
Traçat
- Hi ha dos trams de forta pujada. El primer, tot just començar. Preneu-vos-ho amb calma.
- De tornada, en arribar al coll de Segura, si esteu cansats, podeu evitar anar a Can Possons. (estalviareu 30 minuts de trajecte).
Aigua
- Raja aigua per diferents torrentets. A can Paloca hi ha una mena de font. Si no, espereu fins arribar a les masies de Can Possons.
- El recorregut no és llarg, però les fortes pujades fan agafar ganes de beure. Porteu aigua de casa.
Meteo
- A la muntanya el temps canvia ràpidament. Assegureu la previsió i porteu roba en funció de l'època de l'any.
- L'ambient és fresc i fred cap al vespre.
Terreny
- El terreny no és complicat però porteu calçat adequat i resistent. Als corriols és fàcil relliscar o patir una torçada de peu.
Material
- Prismàtics per veure ocells o animals als prats llunyans.
- Màquina de fotos per enregistrar textures a les parets de les mines.
- Els pals ajuden a caminar i trobar l'equilibri.
- Tingueu present l'època de l'any que feu la ruta i en funció d'això trieu la roba més adient. Mai aneu justos.
Guarda't la ruta
Què veure a: Ruta de les mines
- Inicia sessió o registra't per fer comentaris.
la ruta comienza ganando buena parte de desnivel rápidamente, a partir del Prado de orquídeas más llevadero, pero el sendero bastante cerrado por vegetación hasta la mina de hierro, la vuelta mucho mejor, ¡buena ruta!