Introducció
Torre granítica amb un bloc on hi ha quedat una pedra cavallera a sobre. Aquesta pedra, basculant, es trobava en punt d’equilibri fins que va caure l’any 1996 , quan és va recol·locar fixant-se de manera artificial.
Ens trobem davant una altra estructura singular de modelat granític. L’erosió superficial del massís d’Ardenya-Cadiretes al llarg de milers d’anys, va deixant al descobert parts dures sense desfer, de formes no treballades i, que en quedar en superfície, estan sotmeses a fenòmens de meteorització (descomposició) tant física com química.
Són aquests processos, els que comencen a modelar aquests conjunts de roques, sovint superposades, fragmentant la roca a partir de les escletxes, els vèrtexs i les arestes més exposades, tendint a les formes arrodonides que observem. (torres de pedres, doms, boles, etc. són les macroformes del modelat granític)
Paral·lelament la meteorització química, dissol la pedra formant finestres, cassoletes i nervadures damunt la superfície de la roca. (són les microformes del modelat).
Aquesta meteorització diferenciada, modela formes singulars damunt la roca, que poden suggerir imatges conegudes com la Pedra de l’Àliga. També formes abstractes com la Roca Ullada, o torres de blocs de pedra superposats en equilibri, com la coneguda Pedralta.