Introducció
Ens trobem amb una de les escasses manifestacions de vulcanisme recent de les comarques gironines. Aquestes restes, de fa uns 7-8 mil·lions d’anys aproximadament, estan ja força desfigurades i descompostes i no son tan ben conservades com les més recents i conegudes de la Garrotxa. Les erupcions que les originaren cal relacionar-les amb la fase distensiva post-pirenaica , que permeté als materials magmàtics (les roques foses) ascendir per les fractures de l’escorça terrestre. La pedra volcànica que observem en aquest punt, de color fosc, compacta i densa, és el basalt. El basalt, en refredar-se, pot esquerdar-se adoptant formes pentagonals. És un material que era molt apreciat per a la fabricació de llambordes per a pavimentar carrers i també emprat en la construcció. Si ens hi fixem, a les parets de cases antigues properes a afloraments volcànics, s’aprecia l’ús d’aquesta pedra que dóna un color negre característic a les parets.