Introducció
Aquest tram final del riu és artificial. Hem dit que el riu desembocava on heu trobat la llacuna salobre del Ter Vell, vora l'Estartit.
Les planes d'inundació del Ter formaven tot un seguit de llacunes, basses i maresmes conegudes com els aiguamolls baix-empordanesos. Avui gràcies a la seva recuperació ambiental, segueixen estant a la llista de protecció de zones humides de la mediterrània.
La influència del riu fora la mota ha perdut efecte. De la mota cap a dins la llera, queden petits retalls plantats d'arbres de ribera: oms, freixes i àlbers (foto) i tot un cinyell de senís (canyís) resseguint els marges, molt més alt que no pas el que hi ha als prats de fora.
Aquest espai és lloc de refugi, cria i alimentació de molts ocells: xatracs, corbs marins, cabussons, boscarles o esplugabous i martinets que podem sorprendre dormint en colònia damunt les canyes. L'any 2010, el curs baix del riu fou inclòs al parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter.