Introducció
On som ara, els guixos estan acompanyats de margues (llims i argiles compactades amb carbonat de calci) Això fa que puguin conviure dues plantes d'ambients diferents: l'albardí i la trincola.
Quan el terreny és menys guixos, als erms i espais no conreats, creix una planta semblnat a l'espart: l'espart albardí (foto). És una gramínia herbàcia de color verd groguenc, de fins a 1 m d'alçada i menys robust que l'espart veritable. Les majors densitats es troben al sector est de la serra de Bellmunt-Almenara.
Es fa preferentment a costers assolellats amb margues, gresos i argiles brunes, però també amb guixos i calcàries esquitxant brolles de romaní o timó.
Veieu que les fulles semblen cilíndriques? Són planes però s'enrotllen per tal de disminuir l'exposició al sol i així evitar perdre aigua. Al fer aquest recobriment superficial del terra, té molta importància per evitar l'erosió.
Els usos eren principalment, un cop tallat, per protegir elements fràgils, per fer llits tous per seure o jeure , per pasturar els ramats de bens i cabres i també per fer cordes com amb l'espart però de menys qualitat. Sí que es feien cordills per lligar els feixos d'ordi un cop segat.
Allà on domina el guix, hi trobareu una planta força abundant i adaptada a aquesta sal: la trincola (foto). A les clarianes, si us hi fixeu, veureu petites clapes de líquens en forma de crosta o escamosos per terra. També característics d'aquest tipus de sols guixosos.
