Introducció
Hem creuat el Pla de l'Om i comencem a pujar el costat meridional de la serra. Bon lloc per girar-nos!
Veieu la capella de la Mare de Déu de Guardiola, oi?
Al seu darrere, de ponent a llevant, les serres de la Garriga, la Serra del Montroig i la depressió que separa de la Serra Carbonera i Boada. Aquesta depressió coincideix al nord amb el congost de Tarradets que separa la serra del Montsec de Rúbies i el d'Ares, que veiem al darrere de tot. Més a la dreta, la serra dels Arquells i el poble de Cubells enlairat i de cara a nosaltres.
La serra de Bellmunt-Almenara es considera un ambient pseudo-estèpic, format en gran part per l'acció de l'home durant centenars d'anys mitjançant el cultiu extensiu de cereals i fruiters de secà, el pasturatge, etc. Tot plegat va fer desaparèixer l'alzinar primigeni que avui només el trobem en retalls erms, arbres aïllats als marges o petits bosquetons als vessants de les serres allà on no es va replantar amb pins.
Veieu com aquest mosaic de camps, erms, marges i bosquetons s'organitza en una plana central guixenca en forma de vall conreada i unes elevacions suaus al nord i al sud (on pugem ara) de margues i gresos, on hi ha els erms i tossals. Tot plegat resultat del procés erosiu que va patir aquesta serra fa 6 milions d'anys.