Introducció
En aquests paratges es fa necessari tenir un espai on poder-se refugiar o aixoplugar-se tant en cas de mal temps com els dies calorosos d'estiu; un espai on guardar els estris de mà; guardar el fato o els queviures i poder descansar.
Com que de pedra no en faltava, ja podeu imaginar. La cabana de volta és de finals del s.XVIII, però el moment en què va tenir més volada va ser de mitjans del s. XIX fins al primer quart del s.XX.
Com més lluny era la finca del poble, més important era el paper de la cabana per estalviar els viatges diaris al mas. És per això que quan les feines del camp eres llargues, els pagesos s'hi quedaven a dormir i les cabanes de volta simples, es van anar transformant amb cabanes amb estances adossades, amb porta lateral per aprofitar millor l'espai, o de trespol més recentment.
Encara més quan els animals també entraven a dins. D'aquesta manera es separen els animals de l'estança de les persones. O bé s'hi feia un corral al costat, o bé, a les cabanes de trespol, els animals estaven a sota i les persones a dalt.
Al costat s'hi plantava un lledoner o s'aprofitava una alzina existent, per donar-hi ombra. A prop solia haver-hi una bassa que recollia l'aigua dels camps i servia tant per animals com persones.