Introducció
A la dreta podem veure una bonica estampa del mosaic paisatgístic d'aquest territori. Som l'extrem de llevant de la serra de Bellmunt-Almenara, per sota del Canal d'Urgell i per tant, com ja heu vist, sota la influència del potencial regadiu.
Mirant a ponent, podem veure un exemple d'aquest paisatge de secà amb petites depressions que drenen al riu Sío , suaument ondulat, on els costers erms s'alternen amb conreus de secà i amb clapes d'alzinar també als costers i marges de camps. Els arbres aïllats als marges de camps i vora les barraques i basses (alzines, lledoners o ametllers) són també fites rellevants sobretot per la fauna i pels pagesos-ramaders quan la vida al camp era més dependent del medi que no pas ara.
Aquest paisatge, transformat i usat per l'home des de l'època dels poblaments ibers de l'edat de bronze fins a l'any 50 abans de Crist, va ser pròsper fins al segle V quan va caure en l'abandó per causa de la romanització i el despoblament del camp. Posteriorment amb la invasió dels àrabs entre els segles VIII i XI va seguir igual. Entre els s. XI i XV es va refent i els conreus no són massa diferents dels d'ara. Després, les epidèmies i guerres dels s. XIV i XV van tornar a aturar el procés.
Va ser a partir d'aquest moment, que es comença a refer, ocupar i gestionar fins avui. Els conreus de secà s'han intensificat, reduint els erms i les clapes de bosc a la mínima expressió; això quan, com hem vist, no s'han transformat en regadiu.
El sector del davant es diu dels "ofegats". Per sobre, al fons, veieu la Serra Blanc, al costat del poble de Cubells i al seu darrere la Serra del Mont Roig i Carboners.