Introducció
ATENCIO! La ruta no passa per sota. Heu de pujar per les escales de pedra que hi ha a l'esquerra.
L'empresa constructora del Canal d'Urgell, per encreuar el riu Sió, que tenim al costat, hi construí l'any 1857 un aqüeducte de pedra, maons i maçoneria, de set arcs rebaixats de sis metres de llum. Però l'extraordinària riuada del 22 setembre de 1874, popularment anomenada la rovinada de Santa Tecla, suposà una crescuda del riu Sió de 9 a 10 metres sobre el seu nivell habitual. Les llums dels arcs del pont es van tapar amb restes d'un altre pont que arrossegava l'avinguda i la força de l'aigua ho va acabar arrencant tot.
L'empres Canal de Urgel S.A., concessionària del canal, fer el pont actual, més lleuger i per tant sense la necessitat de tants pilars i amb més llum. La solució final fou la d'un aqüeducte de dos calaixos de 2 metres d'altura per 3,65 d'amplada realitzats amb estructura de bigues de ferro reblonades, revestides de planxes de palastre, i tot el conjunt recolzat sobre els estreps i només dues línies de pilastres cilíndriques de pedra alliberant sobre el riu tres seccions de 15 m de llum.
El fet d'utilitzar l'acer com a material per a la restitució de l'aqüeducte pont fou motiu d'admiració i de visita obligada en els seus primers anys. La seva rellevància ha estat lloada pel prestigiós arquitecte Robert Brufau, que considera el pont de ferro d'Agramunt com una petita joia de l'arquitectura civil catalana «coneixent la data de la seva construcció, no podia ni imaginar l'elegància estructural que es desprèn del més petit detall».
Després de 136 anys de perfecte funcionament la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell, actual concessionària de l'obra, emprengué l'any 2013 la restauració i reforç de l'aqüeducte, declarat per l'ajuntament d'Agramunt com a Bé Cultural d'Interès Local l'any 2011 per garantir la seva conservació estètica, preservant-ne el gran valor patrimonial i històric.