Introducció
La planta que domina en tota la pujada al Coll d’Oli és coneguda popularment amb el nom de guàrdol, estepa de muntanya, argentí, bordiol, estepa borda o estepó. Ja hi tornem a ser, un munt de noms com amb les orquídies. El nom llatí és Cistus laurifolius (foto).
Els matollars que forma són força monoespecífics tot i que pot aparèixer algun roser silvestre. Aquí, vora el camí, també trobem bonics exemplars d’arç blanc i rebrots dels roures que abans deurien ocupar, juntament amb les alzines, la major part d’aquests solells.
Desforestada la muntanya per aconseguir pastures, quan aquestes s’abandonen la vegetació arbustiva comença a guanyar terreny. És el cas del guàrdol. Es fa a llocs solells, descalcificats, pendents amb pedra, pasturats, a la muntanya mediterrània.
Floreix abundantment de maig a juliol.