Introducció
Acabem de deixar a la dreta una construcció típica ramadera de muntanya: la borda. Sembla mentida, tan a prop que som dels Pirineus i només cal que ens orientem a solell i el terreny sigui una mica sec per aconseguir un paisatge de caràcter mediterrani.
Les oliveres i alzinar de muntanya en són l'exemple. Val a dir que el fenomen de la inversió tèrmica afavoreix aquest fet.
Els solells de sota el poble de Puigcerver eren un bon lloc per conrear i obtenir el preuat oli. Per la mida de les soques podem dir que són centenàries.
L'alzinar de muntanya és un altre exemple de vegetació termòfila. Alzinar que de ben segur va estar carbonejat en el seu temps per obtenir llenya i carbó. Si us fixeu al llarg del recorregut, pels voltants de Puigcerver trobareu alzines que no tenen un tronc únic sinó varis: això és degut al fet que es tallava l'eix principal obligant a rebrotar tronquets que s'anaven tallant selectivament i carbonejant.
Poc més endavant fixeu-vos al vessant obac per veure el bosc que dóna nom al país del roure.
Si seguim per la carretera hi passarem, però nosaltres us proposem agafar una drecera pel barranc dels roures amunt.