Introducció
L’església, dedicada a Sant Joan Baptista, és un edifici barroc presidit per un altar neoclàssic amb molts detalls d’or brillant. Fou construïda l’any 1161 per l’ordre de l’Hospital i Santa Maria de Susterris. L’any 1771 es va començar a construir l’església actual, justament a sobre de l’antiga del segle XII. A la façana sud-oest hi queden encara restes de la primera església. Arquitectònicament, la part més destacada és la coberta, feta amb “tisores” (encavalcades) de fusta que cobreixen la forma del casquet esfèric de l’absis.
Explica una llegenda que “Quan els homes de Palau havien acabat d’edificar l’església van adonar-se que entre dues pedres de terra hi sortia un raig de llum. Tothom estava intrigat, preguntant-se què podia ser. Finalment, un savi que passava per allí els digué: Aquest raig de llum que veieu és el reflex de l’or que hi ha sota l’església, si torneu a desfer l’església, tindreu una gran riquesa. I així ho van fer. Van desfer fins als fonaments tot el que acabaven de fer, però d’or no en van trobar, només van trobar-hi un caragol. Així se li dóna el sobrenom de caragolers als habitants de Palau.