Introducció
En les darreres dècades, els pins blancs (Pinus halepensis) han anat ocupant terres, on els cultius de secà són un record de temps passats. Ara només en queden els marges, les barraques i alguns garrofers i oliveres que han sobreviscut sense la cura del pagès.
En aquestes terres la natura hi fa créixer pins de capçada irregular que permet l’entrada de llum al sòl i el sotabosc és abundant. És el cas de la mata o llentiscle florit de la foto (Pistacea lentiscus), l’aladern (Rhamnus alaternus) i l’arçot (Rhamnus lycioides). I de port més baix trobem el romaní (Rosmarinus officinalis), el bruc d’hivern (Erica multiflora) i l’estepa blanca (Cistis albidus).
Sense imagtes per mostrar.