Introducció
Si mires al teu voltant, veuràs la màquia, una massa vegetal densa i ombrívola, formada per espècies vegetals esclerofil·les, de fulles dures i sovint punxents o amb ceres, estratègia que evita la dessecació de la planta en zones on la sequera pot ser rigorosa, sobretot durant els mesos més calorosos de l’estiu.
La trobem en sols prims, com en aquest cas, calcari i rocós. En aquest punt, volem destacar el margalló (Chamaerops humilis) (foto).
una planta dioica, de la família de les palmeres, de fulles grosses en forma de ventall amb pecíols proveïts de punxes, amb flors grogues en raïms densos i fruit comestible, similar al dàtil. El margalló és molt resistent als incendis. Aquest tipus de màquia es caracteritza per una altura i densitat importants (fins a 4 metres, però normalment d'un a dos metres) i la presència d'espècies que no toleren el fred. A l'estrat arbori podem trobar: pi blanc, garrofer, ullastre A l'estrat arbustiu podem trobar, a part del margalló, garric, llentiscle, arçot. També l'arítjol, la rogeta o l'esparreguera.