Introducció
A les vores del cultiu, construïts a partir de la pedra extreta dels camps de conreu i delimitant els camps o bancals, els murs de pedra seca, ara mateix molts han caigut, ja que en la seva construcció no es fa servir cap tipus de consolidant com ciment o argamassa i l’efecte de la pluja, creixement d’arrels i animals que hi troben refugi, a poc a poc els van malmetent i cauen si no se’n fa un correcte manteniment.
Una de les plantes que hi trobem a les vores és la Sempreviva (Helichrysum stoecha) (foto) una mata de fins a 50 cm d’alçada, tradicionalment usada en rituals funeraris i com a planta remeiera. Està molt ben adaptada als terrenys pobres i pedregosos, com el que ens trobem, típica de la regió Mediterrània. Té fulles revolutes i la flor és groga, molt vistosa durant la floració, després les bràctees de les flors es mantenen a la planta amb aparença de flors seques i és aquesta característica d’on li ve el nom de sempreviva