Introducció
Fixem-nos amb aquestes oliveres que trobem només a la vora del camp. Possiblement siguin oliveres centenàries que es van mantenir en els marges, talant les de més a l’interior del camp per a posar-hi altres conreus com la vinya o fins i tot cereals. En aquestes oliveres, que els anys han deixat amb branques trencades i forats en el seu tronc, serveixen d’aliment a petits xilòfags, que escuren les zones més afectades. En aquest cas es veu clarament com una branca fou arrencada segurament per un llamp o una ventada i com el pas del temps, i la feina d’insectes i fongs especialitzats, li han donat la forma, sense afectar a la seva productivitat. Si mirem entre els foradets que hi ha a l’escorça, segons la època de l’any trobarem formigues enfilant-se, potser per menjar algun paràsit de l’olivera, i podrem trobar aranyes aniuant i escarabats cercant aliment. L’olivera, a més, és un arbre que madura el seu fruit quan hi ha escassetat d’aliments, a la tardor i a hivern, moment en el qual atreurà ocells insectívors i omnívors com els tallarols, el pit-roig, el tord o la merla, que a la vegada atreuen als seus predadors. De fet, aquesta és la raó per la qual les zones amb oliveres, especialment si són de cultiu ecològic, amb herba alta, a l’hivern són un dels hàbitats on més ocells podrem observar.